Les clàssiques de l'hivern: M42 i el cap de cavall

Com cada hivern, la constel·lació d'Orió regna les nits. A part de tenir una forma de les més reconeixibles del cel, és una constel·lació molt rica en objectes de cel profund, tant asequibles a telescopis de poc augment com de complexes i febles.

De tots aquests, els més famosos i vistosos són els que us adjunto en fotografies: la nebulosa d'Orió M42 i la nebulosa del cap de cavall B33, ambdues obtingudes a partir de captures fetes la setmana passada (si, la més freda de l'any).

Nebulosa d'Orió M42 - M43
Observatori Can Duran (Palamós) - 13 i 17 /12/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Nebulosa del cap de cavall B33 - IC434 i nebulosa de la flama NGC 2024
Observatori Can Duran (Palamós) - 13 i 17 /12/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

En aquesta zona encara em queden molts objectes per a fotografiar, com la nebulosa roseta (que ja he capturat anteriorment) i d'altres de nous per mi, com la nebulosa de la bruixa, m43, m78... en fi, que em queda molta feina.

ATENCIÓ: la web està en remodelació, és possible que alguns enllaços no funcionin uns dies

El fantasma de Mirach

Una de les últimes imatges de l'estiu, feta el mateix dia de la galàxia M33.

El fantasma de Mirach és una petita galàxia elíptica lenticular de magnitud 10 que està ben enganxada a l'estrella Mirach, la segona més brillant de la constel·lació d'Andròmeda (beta andromeda). "Ben enganxada" visualment, perquè està a 10,3 milions d'anys llum de nosaltres (molt més lluny que Mirach, situat a només 200 años luz.)

La imatge és un retall al 100% de la imatge original després d'una hora d'exposició (12 imatges de 5 minuts).

Observatori Can Duran, Palamós - 30/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 12 x 300 " = 1h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Galàxia del triangle M 33

I seguim la jornada. Després d'una primera meitat d'any molt poc productiva en quant a fotografia, aquest estiu no paro! Una nova nit d'última hora, amb lluna a pocs dies de ser plena però una quietud espectacular.

Vaig dedicar-me a dos objectes, i aquest és el primer que tinc processat, la galàxia M33, la galàxia del triangle o "Pinwheel galaxy", a la constel·lació del triangle, sota andròmeda. Per tant, si vaig dedicar unes hores a la M31 d'andròmeda, no podia ser menys i he dedicar 3:20 hores a aquesta m 33.

Ara només queda millorar l'enfoc i repassar l'autoguiat per aconseguir imatges encara més espectaculars.

Observatori Can Duran, Palamós - 30/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

M 31, la galàxia d'andròmeda de nou

Aquesta vegada he près consciència de les captures, i la nit del 27 d'agost vaig sumar 3 hores més a les 2 que ja tenia de la nit del 18. En total 5 hores en exposicions de 10 minuts, un un parell d'hores més per a processar-les, diverses proves per aconseguir un resultat digne.

La suma d'exposició més llarga que he fet fins ara, i ñes que la M31 és una galàxia difícil, amb un nucli molt brillant i una perifèria àmplia.

Observatori Can Duran, Palamós - 18-27/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 30 x 600 " = 5 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Cúmuls M 35, NGC 2158 i mart, tres en un

Tot i que ahir es primetia que seria la "nit de les dues llunes" no vaig poder evitar de plantar el telescopi a la platja de Castell a veure si venia a buscar un "mart tan gran com la lluna plena...". Per "sort" no va venir ningú, i mitja horeta després d'arribar ja vaig decidir recollir els trastos i tornara l'observatori a aprofitar una bona nit. (cal dir que tot i que en la majoria de medis es va comentar l'engany, em consta que en alguna emisora de ràdio important encara va anunciar l'esdeveniment...)

Un cop a casa, la lluna es va podnre i vaig aprofitar per a fer forces captures a M31 (aviat el resultat), i en acabar vaig veure que mart ja havia aparegut. Comprovo la seva ubicació al The Sky i veig que està a tocar del cúmul M35, tant junts que caben a la mateixa foto. A més, entre mig d'ambdós, un altre cúmul, en aquest cas globular, NGC 2158, tres magnituds per sobre de M 35 (M35 magnitud 5.10, NGC 2158 magnitud 8.60; mart, 1.11).

Observatori Can Duran, Palamós - 27/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 10 x 600 " = 1:40 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Tres en un, un planeta que cada dia està més aprop, i dos cúmuls, els meus objectes preferits en observació visual. Espero que us agradi.

Primer premi a Astromartos 2009

Ja he tornat!

Després de 3.300 km per la península ja sóc a casa, i ara queda la major part de la feina: triar les fotos (n'he fetes unes 1.000), passar comptes i fer un dietari de totes les anècdotes, recorreguts, indrets visitats, menjars (i begudes!) degustats...

Primer de tot vull agraïr un any més a tota la gent de l'Asociación Hubble de Martos per l'excel·lent organització un any més d'Astromartos, la potser (segurament) més important reunió d'aficionats a l'astronomia d'Espanya. I agraïr-los també que seleccionesin una de les meves fotos al IV Concurso astrofotográfico Astromartos 2009 com a Primer premi en focals de menys de 500mm. El curiós del cas és que la foto la veig fer l'any passat des d'Astromartos 2008, a l'estació de Vado-Jaén, des d¡on es fan les observacions.



Potser la foto no és una de les millors de la via làctea, però hi ha una curiositat que m'agrada explicar: no està feta amb seguiment de cap mena. El truc? Són 50 fotos de 10 segons, suficient per a què no surti moguda una foto independentment. Amb Deep Sky Stacker es promitgen i aquí tenim la foto:

Aviat més informació del viatge, de moment unes dades: 3.300km, 1.000 fotos, moltes canyes, 5 ampolles de sidra (3 allà i 2 aquí), 5 gots de xupito (de record eh!)... i en euros encara no ho sé!

Noves imatges: la trífida, el vel i la conjunció júpiter-neptú

El diumenge passat va ser una bona jornada astrofotogràfica. Tota la nit destinada a feina útil, llàstima dels problemes d'enfoc. La màscara Bathinov m'està donant problemes que hauré de revisar.

Després d'un primer processat (que cal millorar) els resultats són els següents

Conjunció júpiter - neptú

Observatori Can Duran, Palamós - 19/07/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Orion Starshoot Pro. 20 x 10 " = 3:20 m d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Només estaven separats mig grau, però ha estat difícil combinar un planeta tant brillant com júpiter i un tant feble com neptú.

La nebulosa Trífida M20 i el cúmul M21



Observatori Can Duran, Palamós - 19/07/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 300 " = 1:40 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Nebulosa del vel oest NGC 6960



Observatori Can Duran, Palamós - 19/07/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 300 " = 1:40 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Crònica d'una mala foto (M13)

No es pot anar amb presses, i menys en astrofotografia. Després de les obres i detectar el problema en l'autoguiat que m'havia amargat l'existència els últims mesos, ahir es presentava una nit correcte.

Després de tot el dia amb el cel mig tapat, la nit tenia unes bones condicions. Com que de totes maneres no era una nit perfecte i la lluna sortia cap a la 1, vaig apostar per el cúmul d'estrelles M 13 a Hèrcules. És el cúmul globular més gran visible des de les nostres latituds.

Així que faig algunes proves, calibro l'autoguiat i tot semblava perfecte, així que programo 20 imatges de 5 minuts, 4 darks i a entretenir-me. Deso els arxius, a dormir a les 3:00...

I avui a fer els flats i a promitjar... Fa gràcia no haver comprovat l'enfoc... i obtenir imatges desenfocades! Així que una sessió amb son que no serveix per a res! A la propera no em passarà

Takahashi FSQ 106mmØ f/5
Orion Starshoot Pro. 20 x 300" = 1:40h
Promitjat amb DSS 3. Processat amb Photoshop CS2

Cometa Lulin (i 2)

En aquesta ocasió la nit si s'ha comportat i he pogut fer suficients fotos del cometa que està de moda, el C3 Lulin, en total he acumulat una hora en imatges de 90 segons, tot i que el nucli ja apareix mogut (una mica). És incríble com es mou de ràpid aquest cometa, en una hora ha recorregut un bon troç del xip.

Per evitar el moviment aparent del cometa he fet 3 experiments, apilant amb diferents programes i mètodes: DeepSkyStacker, Maxim DL amb la mitjana i Maxim DL amb sigma clip.

DSS apilat per a mantenir el cometa i les estrelles puntuals


Maxim DL - average


Maxim DL - sigma clip

En aquesta ocasió guanya per golejada el Maxim DL 5 Pro alineant sobre el cometa, i després ja depèn de si un vol veure més destacat el cometa o no. Personalment, eliminar una mica les estrelles gràcies a la variable estadística fa que es pugui veure molt millor el cometa i fins i tot la segona cua a la part superior, més visible a la imatge final del processat.

Observatori Can Duran, Palamós - 24/02/2009
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 40 x 90 " = 60 min d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat i apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

I de moment, deixo el cometa de banda, molt mediàtic però complicat!

Apilat d'imatges: DeepSkyStacker o Maxim DL 5?

Sempre a la hora de fer un procés concret sorgeix el dubte de quin és el millor programa que es pot usar, i més actualment en que hi ha una enorme varietat de software, també en el món astronòmic. En aquest cas he volgut comparar dos programes bastant diferents però que tenen l’opció d’apilar o promitjar imatges, sobretot de cel profund (és a dir, imatges amb gran pes).

Presentacions

El Deep Sky Stacker és un programa gratuït (http://deepskystacker.free.fr) i el podem posar en diversos idiomes, entre ells castellà i català (de fet jo n'he fet la traducció al català). Es tracta d'un programa específic per al promitg d'imatges. Un cop instal·lat simplement cal seleccionar les imatges, els possibles darks, flats i bias de calibració i donar a la opció Registrar imatges seleccionades. No entraré en les diferents opcions del programa en aquest missatge, això ho deixo per una altra ocasió. La imatge resultant es pot guardar en FITS, TIFF, JPG o BMP per al seu posterior processat amb programes com Pixinsight, Photoshop o Maxim DL.

L'altra programa és el Maxim DL Pro 5 (http://www.cyanogen.com). És un programa mutlitasca, de fet es pot gestionar el telescopi, la càmera, l'autoguiat, l'apilat i el processat de les fotos, tot en un. És de pagament, i no precisament barat! De totes maneres internet aporta solucions al respecte. També corre per internet la versió 4, i la Essentials, dissenyada per a controlar les càmeres Orion Starshoot. Tot i que no les he testejades pel propòsit que ens afecta, imagino que són bastant similars en funcionament i resultat. El programa només està en anglès i també ofereix múltiples formats a la hora de desar els resultats.

Situació

He tractat de promitjar 10 imatges de 5 minuts de la nebulosa Califòrnia NGC 1499, capturades el passat 26 de novembre amb un Takahashi FSQ i la càmera Orion Starshoot Pro. No he usat ni darks ni flats, justament per a poder veure què fa cada programa amb les imatges en brut. 

DSS. Es carreguen les imatges, seleccionem les que vulguem (o totes si ja les hem triades) i donem a Registrar imatges seleccionades. En el mètode, jo he triat el Kappa sigma clipping amb els valors per defecte. També he fet altres proves amb la Mitjana (Average) amb similars resultats. També selecciono al opció Sumar després de registrar, així és més automàtic. El procés és relativament ràpid, amb 2-4 minuts podem tenir totes les fotos apilades segons la quantitat que tinguem. Aquest programa a vegades fa coses estranyes i el resultat és tot blanc. En les últimes versions no m'he trobat cap vegada amb aquesta situació. 

Maxim DL. Aquí cal obrir la opció Pocess - Stack. Ens obre un seguit de pestanyes que cal seguir d'esquerre a dreta: seleccionar les imatges amb Add files.... Posteriorment seleccionar el mètode dapilat a Align. Jo he triat el mètode de Auto - star matching però amb altres també s'obté el mateix resultat. Finalment a la opció Combine fem click a Go. Un cop fet (necessita bastanta memòria, més encara si treballem amb TIFF, jo he treballat amb FITS) ens apareix una imatge amb un calibrat automàtic. Cal, en desar la imatge, vigilar el Stretch, ja que si no ho fem la imatge resultant por ser completament negre.

Resultats

DSS:

Maxim DL:

Conclusions

El resultat després d'haver estirat els histogrames per igual és gairebé idèntic en els dos casos,a part d'un fons més clar en el Maxim no puc veure diferències (si algú en veu que m'ho faci saber!). Per tant que cadascú faci servir el que vulgui! Però tenint en compte que el DSS és gratuït, que s'actualitza periòdicament i que el trobo més senzill d'usar, és el que recomanaria.

Sessió d'observació i NGC 7000: nebulosa de Nordamèrica (ara si!)

Una altra molt bona nit per aprofitar, aquesta vegada (i a falta de processar les últimes preses del cap de cavall) he disparat 75 minuts a la NGC7000 fins que ha quedat per darrera de l'observatori, aquesta vegada ben orientat. Posteriorment, 2 hores a una de les parelles que més m'agrada del cel, les galàxies M81 i M82 que ja quedaven per sobre de casa. 

El curiós, és que sempre m'ha costat molt trobar-los, però estudiant bé la pantalla del The Sky i amb un sol moviment d'eixos, M82 m'ha quedat dins el camp visual partint de polaris, increíble!

Aquesta vegada les imatges han estat calibrades amb 10 darks i 20 flats en Deep Sky Stacker i processades amb Pixinsight:

• Observatori de Can Duran (Palamós) - 23/12/2008
• Takahashi FSQ 106N f/5
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11
• Autoguiat amb refractor Lunatico EZG + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
• Captures amb Orion Starshoot Pro. 15 x 300" = 75 min d'exposició
• Maxim DL 5 Pro (captura i guiat), Deep Sky Stacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Però la sessió va donar molt de sí. Molta fred, tota la nit entre 1º i 2ºC, amb una humitat elevada tot i que va anar disminuint. Per sort, el FSQ no va quedar afectat i mai va estar entelat (no puc dir el mateix de el tub Lunatico, que vaig haver de desentelar 4 vegades amb el secador de cabell... ). I com que tenia bastant de temps, sobretot quan vaig posar 2 hores seguides a les galàxies, vaig decidir muntar el Celestron C8 i fer una mica d'observació visual, que sempre s'agraeix. Muntu, poso en estació i tiro del "Tonight's best" de l'Autostar de la muntura LXD75 amb els oculars 42mm Wide field (47x), 32mm plossl Televue (62.5x) i 20mm plossl Televue (100x):

• M31 - M32, la galàxia d'andrómeda. Amb el 42 ocupen tot el camp visual. Poc contrast per la humitat, M31 és una taca allargada molt brillant en el centre.
• NGC 869 884, doble cúmul de perseu. No gaire espectacular emb el 42, amb el 20 tampoc, ocupa tota la imatge però perd bastant, però amb el 32 la visió és perfecte, com m'agrada mirar-lo a mi. Infinitat d'estrelles amb diferents tonalitats tot i que no gaire diferenciades.
• M79. L'autostar no el centra, però localitzo aprop una boleta similar a un cúmul globular que suposo que és M79. Comprobo l'Sky i no me posa què és ni inclou una foto. Veig igualtat de detalls amb el 32 i amb el 20, però es veu més bé amb el 32.
• M42 nebulosa d'orió. Ocular de 32mm, brutal, majestuós, la millor visió amb el 32 comfirmant que és un molt bon ocular. Es veu el trapezi eprfectament al centre i ben puntual, impressiona tota la nebulosa tant la part clara com la fosca on s'intueixen estructures sobretot en visió lateral.
• M 35. Un cúmul obert que ocupa tot el camp visual amb el 32. Brutal, preciós, i a mesura que passo més estona a l'ocular més bé es veu, hipnotitza. Fotografiable amb el FSQ, un possible nou objectiu les properes nits.
• M41. No molt espectacular degut a la humitat i que ja quedava cap el sud (el meu pitjor horitzó). Si que es veu un bon grapat d'estrelles blanquinoses, molts puntuals. Ocupa gairebé tot el camp visual amb el 32 (62.5x), el millor ocular per aquets cúmul. Molt definit i contrastat.

I a les 3 a dormir!

Noves imatges: NGC7000 de moment

Finalment bon cel, material a punt i estona per a poder fer alguna cosa! De fet això últim no ha anat exactament així. El dissabte 20 he tingut una estona lliure abans de pondre's el sol, així que he aprofitat a veure si d'una vegada podia fer uns bons "flats", i sembla que avui si que ha pogut ser!

I quan s'ha post el sol he aprofitat per a fer algunes imatges mentre podia (a la nit tenia un compromís). Amb una hora he fet 10 imatges de 5 minuts amb la Orion Starshot Pro i el FSQ de Takahashi a la nebulosa de Nord-amèrica NGC7000 (al Cigne) que ja estava orientada cap a l'oest. De moment això és el que he pogut fer (no he aplicat "darks", no em va donar temps!)

• Observatori de Can Duran (Palamós) - 20/12/2008
• Takahashi FSQ 106N f/5
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11
• Autoguiat amb refractor Lunatico EZG + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
• Captres amb Orion Starshoot Pro. 10 x 300" = 50min d'exposició
• Maxim DL 5 Pro (captura i guiat), Deep Sky Stacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

I per postres, el diumenge 21 també un molt bon cel, amb més humitat i més fred: 4º ahir, 2º avui! Això si, ja he fet els "darks". De moment, una prèvia en format "raw" de la nebulosa del Cap de cavall B33, a veure si demà la puc treballar una mica.

M 45: les plèiades (i comencem!)

Després de moltes setmanes de contratemps, mal temps, problemes amb l'autoguiat i handicaps diversos, per fi he aconseguit acabar una fotografia (miracles de la ciència...). Porto ben bé dues setmanes aprofitant totes les nits possibles acumulant exposicions i fred (les últimes nits a 4ºC), i amb això només he pogut fer 3 objectes: les plèiades (M 45), la galàxia del triangle (M 33) i la nebulosa de Califòrnia (NGC 1499).

Avui per fi publico la primera d'elles, aprofitant dues nits d'exposicions amb el duo FSQ - Starshoot Pro.

• Observatori de Can Duran (Palamós) - 21 i 25/11/2008
• Takahashi FSQ 106N f/5
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11
• Autoguiat amb refractor Lunatico EZG + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
• Orion Starshoot Pro. 20 x 600" = 3h 20min d'exposició
• Maxim DL 5 Pro (captura i guiat), Deep Sky Stacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Aviat la resta!

M 31 La gran galàxia d'Andròmeda

Un altre processat (una mica accidentat) de les primeres imatges fetes amb el dúo FSQ - Starshoot pro. Segueixo sense autoguiat, així que em vaig dedicar a fer preses de la màxima durada que me permetia la muntura, que van ser 2 minuts.

Tal i com està explicat aquí, la jornada va donar molt de si en quant a inconvenients, espero poder solucionar-ho aviat, però parlem de la foto.

He canviat de monitor, per tant les imatges poden variar en quant a contrast o brillantor. En el meu la veig relativament bé (jeje), però falta exposicions més llargues. Bàsicament he remenat histogrames i el color, que m'ha donat moltes dificultats perquè la Starshoot dóna un gradient verd de fons que no sé d'on surt; una mica de unsharp mask i reducció de soroll. Bàsic però m'ha ocupat tot el matí! Les dades:

• Observatori Can Duran, Palamós - 06/10/2008
• Takahashi FSQ
• Filtre IDAS LPS
• Losmandy G11 sense autoguiar
• Orion Starshoot Pro - 15 x 60" = 15 minuts
• Maxim DL Essentials, DSS, Pixinsight STD

Doble cúmul de Perseu NGC 869 - 884

Aquesta és la primera presa amb el dúo FSQ - Starshoot pro. No és una figura espectacular en foto, però en visual és de les que m'agrada més. El que destaca més és que tot i ser una foto poc processada i senzilla, les estrelles tenen una mida que amb el newton no podia conseguir; la puntualitat és molt bona, tot i que encara puc afinar més l'enfoc. També el camp pla a tota la imatge (no està retallada, només reduïda) fa que es pugui aprofitar absolutament tot sense por de trobar coma o alguna aberració.

Donarà molts bons fruits, espero!

• Observatori Can Duran, Palamós - 06/10/2008
• Takahashi FSQ
• Filtre IDAS LPS
• Losmandy G11 sense autoguiar
• Orion Starshoot Pro - 15 x 60" = 15 minuts
• Maxim DL Essentials, DSS, Pixinsight STD

Sessió d'astrofotografia 7/10/08

Dues nits seguides amb bon cel, evidentment (gràcies a la llei de Murphy) sense el tub d'autoguia. Ja imagino que quan m'arribi les nits ja no seran bones! Aquesta nit no ha estat tant bona com l'anterior, més calor (~18ºC) i més humitat, condicions estranyes per octubre, però suficuents per a fer alguna prova més.

Després d'un inici estrany, on no trobava absolutament res, vaig decidir anar a per quelcom fàcil, M31, la galàxia d'andròmeda. Com que me cal recalibrar la G11 i no tinc autoguia no he passat de 2 minuts d'exposició, això si, acumulat una hora amb 32 imatges i la CCD Orion Starshoot pro. Només és una primera aproximació, me cal passar-hi més estona a veure què puc treure, però de moment ja trec conclusions:

• el FSQ té un camp completament pla i zero cromatisme
• la seva focal me permet fer preses de 2 minuts sense problema, alguna de 3
• la CCD gasta molta bateria, la que tinc em dura aproximadament 2h

I aquí la imatge. Aviat (espero) un millor processat amb més exposició

32 x 2', apliat amb DSS i processat inicial amb Pixinsight STD

NGC 7293, la nebulosa de l'hèlix

El dijous 28 d'agost em vaig dirigir a l'observatori amb l'intenció de fer alguna cosa "bona" en astrofotografia després d'una jornada observacional molt entretinguda la nit anterior. Però si cap a les 23:00 ja ho tenia tot muntat (la càmera havia estat desmuntada) no va ser fins ben bé la 1:30 que vaig poder començar a fer alguna foto. I és que a l'autoguiat se li va donar per no fer-me cas! El problema va ser en el moment de calibratge, on l'ordinador mou la muntura i comproba que realment l'estrella de referència s'ha mogut. I tot i que es movia, mostrava sempre les coordenades d'un mateix lloc. Un píxel calent? Massa esposició? Segurament les dues!

Finalment vaig poder començar les fotos, però un autoguiat molt dolent ha fet que les estrelles no siguin bons punts com haurien de ser. A més, l'objecte triat, la nebulosa hèlix està molt baix a l'horitzó i ben aviat va entrar en la zona del cel que tinc més contaminat, és a dir, molta feina per a res!

• Observatori Can Duran, Palamós. 28/08/2008
• Telescopi newton Teleskope Service GSO 200mmØ f/4
• 15 x 5' = 75 minuts d'exposició
• Canon EOS 350D sense filtre IR + Baader MPCC coma corrector
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11 autoguiada amb Scopos APO 90f/6.6 i CCD Starshoot II
• Capturat amb DSLR focus, apilat amb DeepSpyStacker, procesat amb Pixinsight STD

Astromartos 08

Un despertar un xic ressacós i cap a Astromartos, sort que el teatre està a uns 200 metres. Com en l’any passat, la jornada comença amb una observació del sol amb H-alpha amb un telescopi de categoria: un Takahashi FS 152 de'n Jesús (Phobos_jca). Al matí la primera conferència sobre arqueoastronomia a càrrec de Joan Antonio Belmonte realment molt interessant. El dinar de germanor, que com cada any s’allarga fins gairebé a les 5 dona pas a la típica mesura de temperatura... 52ºC al sol!

Les xerrades de la tarda van ser molt amenes, la primera sobre l' observació de la lluna per Patricio Domínguez (arbacia al fòrum) i la segona sobre la relació de la migració de les aus amb l’astronomia (més informació a www.astromartos.com). Uns entrepans a un bar proper i cap a Vado Jaén, zona d’observació a 10 minuts de Martos. Aquesta part ha estat genial, molts telescopis, entre 15 i 20 i de molts tipus diferents, sobretot cal destacar el que significa mirar per un Ethos de 13mm i 100º de camp! Impressionant, puntual en tot el camp, i això que és gran!

La majoria d’observacions les vaig fer amb el Lightbridge de 12" de’n Patricio, un crack amb totes les lletres, i les observacions de tot tipus: M13 (mils de punts perfectament definits), M57 (definida, molt clara), el vel amb filtre OIII (que vai havia vist en visual, simplement espectacular), M97, tota la zona de sagitari amb M22, M8, M20... i per postres els prismàtics estabilitzats 15x50 de’n Jesús donen una sensació de viatge espacial indescriptible. Cap a les 2 la sessió la vam donava per finalitzada, el cansanci ja comença a passar factura!

Takahashi fs 152 amb el revolver d'oculars. Una delícia mecànica.

Zona d'observació a Vadojaén

Promig de 50 imatges de 10 segons sense seguiment
Canon EOS 300D a 800 ISO. DSS i Photoshop CS

Pots veure la resta de fotos fent click aquí i aquí (fotos de Marc Heras)

M 52 i NGC 7635 Nebulosa de la bombolla

Una altra foto "remake". És la zona de M52 on hi ha la nebulosa de la bombolla a la constel·lació de Cassiopeia.

M52 és un cúmul obert, no té gaire més de si, però molt a prop hi ha la nebulosa d'emissió de la bombolla. Tot i que hauria estat millor tirar amb més focal, no es pot negar que la forma ha aparegut bé. És una de les exposicions més llargues de les que he fet, fins a un total de 85 minuts en 17 exposicions de 5 minuts. Les dades:

• Observatori Can Duran, Palamós - 06/07/2008
• Telescopi GSO 200mmØ f/4 + Baader MPCC coma corrector
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11 autoguiada
• Canon EOS 350D a 800ISO
• Exposicions: 17 x 300 " = 85 minuts
• DSLR focus, DSS, Pixinsight STD

M 17 Nebulosa Omega

M 17, coneguda com la nebulosa Omega o també la nebulosa Swan és una zona de formació estelar a la constel·lació de Sagitari. Un objecte amb una forma relativament estranya, almenys per mi. No la habia fotografiada mai, tot i estar en una zona molt rica en nebuloses i cúmuls, a prop del centre de la via làctea.

És una de les altres fotos que vaig fer el passat dissabte, realment una nit profitosa. Les dades:

• Observatori Can Duran, Palamós. 29/06/2008
• Telescopi newton Teleskope Service GSO 200mmØ f/4
• 11 x 4' = 44 minuts d'exposició
• Canon EOS 350D sense filtre IR + Baader MPCC coma corrector
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11 autoguiada amb Scopos APO 90 f/6.6 i CCD Orion Starshoot II
• Capturat amb DSLR focus, apilat amb DeepSpyStacker, procesat amb Pixinsight STD, reducció de soroll amb Noiseware Community Edition

M 16 la nebulosa de l'àguila

Un nou resultat d'aquest profitós cap de setmana, la nebulosa de l'àguila M16 a la constel·lació de Serpens (la serp). És on es troben els famosos pilars de la creació, una de les més famoses zones de creació d'estrelles. Tot i que a través del telescopi es veu només la zona central, la nebulosa és enorme. Les dades de la foto, com de costum:

• Observatori Can Duran, Palamós. 29/06/2008
• Telescopi newton Teleskope Service GSO 200mmØ f/4
• 15 x 4' = 60 minuts d'exposició
• Canon EOS 350D sense filtre IR + Baader MPCC coma corrector
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11 autoguiada amb Scopos APO 90 f/6.6 i CCD Orion Starshoot II
• Capturat amb DSLR focus, apilat amb DeepSpyStacker, procesat amb Pixinsight STD, reducció de soroll amb Noiseware Community Edition

M 27 Dumbbell nebula

Una nova imatge de la nit del 28 de juny, en aquest cas la nebulosa Dumbbell M27. Molt millor que l'anterior que tenia a la web del 2006, però el processat no me convenç del tot, potser massa forçat. De totes maneres, les mateixes condicions que en l'anterior de NGC 7000:

• Observatori Can Duran, Palamós. 28/06/2008
• Telescopi newton Teleskope Service GSO 200mmØ f/4
• 20 x 3' = 60 minuts d'exposició
• Canon EOS 350D sense filtre IR + Baader MPCC coma corrector
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11 autoguiada amb Scopos APO 90f/6.6 i CCD Starshoot II
• Capturat amb DSLR focus, apilat amb DeepSpyStacker, procesat amb Pixinsight STD, reducció de soroll amb Noiseware Community Edition

NGC 7000 Nebulosa de Nordamèrica

La primera imatge processada de la sessió d'anit. Es tracta d'una nebulosa enorme i alhora bastant fosca, la Nord-amèrica NGC 7000. Ja la havia intentada alguna altra vegada sense èxit però aquesta vegada ha estat bona. Les dades:

• Observatori Can Duran, Palamós. 28/06/2008
• Telescopi newton Teleskope Service GSO 200mmØ f/4
• Canon EOS 350D sense filtre IR + Baader MPCC coma corrector
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11 autoguiada amb Scopos APO 90f/6.6 i CCD Starshoot II
• Capturat amb DSLR focus, apilat amb DeepSpyStacker, procesat amb Pixinsight STD, reducció de soroll amb Noiseware Community Edition
  

El procés amb el PI ha estat complicat ja que la nebulosa ocupa tota la pantalla! No he pogut fer DBE, però tot el procés ha estat a base de remenar l'hostograma i les curves amb màscares. El resultat és millorable, però n'estic molt content. Comentaris?

Sessió d'observació i fotografia 28/06/2008

Una setmana amb unes nits realments bones, llàstima que era la festa major i la veritat, havia coses més interessants que estar a l'observatori! Finalment la festa ha acabat però no les bones nits. Per tant toca sessió a l'observatori. Objectius: ampliar el catàleg fotogràfic amb material estiuenc i intentar fer alguna foto a Júpiter amb el C8, ja que en visual a Saturn va ser molt espectacular. Així que vaig muntar el C8 fora amb la muntura Meade LXD75 perquè agafés temperatura ambient mentre dins podria treballar amb el newton 200 f/4.

La nit va començar amb problemes (estrany!!) ja que la càmera no responia, deia que la bateria estava esgotada i això que estava endollada a la corrent! Per sort un problema fàcilment resoluble i endavant. Un cop enfocat, ens disposem a visitar M27, la nebulosa Dumbbell. Vaig necessitar els encoders per a poder trobar-la i deu ni do el que va costar, els hauré de recalibrar. Un cop centrada i autoguiant amb la Orion Starshoot II i el Apo de 90 f/6 vaig disparar 20 imatges de 3 minuts a 800 ISO sempre amb el filtre IDAS LPS, més temps no donava més informació. Això cal agraïr-ho al focus d'un pub-night club (que justament es diu "Eclipse") que tot i estar a un parell de km es veu notablement. El pas següent va ser NGC 7000, la nebulosa de Nord-amèrica, que li tinc especial mania. Realment és molt gran, així que amb el newton no l'abarco tota i només he fet el centre. 10 exposicions de 5 minuts han estat suficients, de moment.

Mentre anava fotografiant vaig combinar amb el C8 en visual. Júpiter es veia realment brillant, però a pocs augments ja afectava massa la turbulència en tota la nit (sobre les 3:00am vaig fer la última observació) i vaig descartar la fotografia. També vaig visitar la Dumbbell M27 (aquest tub m'ha sorprès molt en visual de cel profund), la trífida M20 i la seva companya M8, aquestes dues a penes visibles i molt baixes.

Entre una cosa i l'altra la nit va ser donada per satisfeta i vaig tancar quan la lluna mi nvant ja guanyava terreny al cel. Ara a processar les imatges; de moment una prèvia:

M 27 Nebulosa Dumbbell

NGC 7000 Nebulosa Nord-amèrica

Imatges processades: M57, M4 i NGC6888

Ja tinc noves fotos per penjar processades. He passat pel Pixinsight les fotos fetes el dia 3 de juny i tot i que no estan perfectament enfocades he obtingut uns resultats que m'han deixat bastant content. En tots els casos el procés ha estat bastant similar, en general:

• Masked Stretch Transform
• DBE
• Estirar histogrames
• LRGB combination (per augmentar la saturació) de color
• Corves
• ACDNR (reducció de soroll)

Totes les imatges han estat fetes amb la mateixa configuració:

• Observatori Can Duran, Palamós. 3/06/2008
• Telescopi newton Teleskope Service GSO 200mmØ f/4
• Canon EOS 350D sense filtre IR + Baader MPCC coma corrector
• Filtre IDAS LPS (estrenat!)
• Muntura Losmandy G11 autoguiada amb Scopos APO 90f/6.6 i CCD Starshoot II
• Capturat amb DSLR focus, apilat amb DeepSpyStacker, procesat amb Pixinsight STD

I aquests són els resultats:

M 4 - cúmul d'Antares

M 57 - nebulosa de l'anell.

Es veu perfectament l'estrella central, de magnitud 15. Amb el filtre el contrast de colors és molt més fort i es veu més bé

NGC 6888 - Crescent nebula

Una novetat, no la havia fotografiada mai. Més gran del que em pensava, i també més difícil de fotografiar. Vaig allargar a exposicions de 4 minuts, però el cel es va tapar i no vaig poder fer-ne més. Calen més fotos i més exposició, però el resultat em satisfà bastant

Més imatges Orion Starshoot II: M13

El dia després de la tornada de les Planes de Son vaig decidir muntar el que m'havia endut i tornar a deixar l'observatori a punt. A més, sabia que no tenia la muntura en estació i vaig aprofitar. Després d'uns problemes amb el EQalign (no deixa tenir instal·lades les versions 1 i 2 simultàniament al mateix ordinador) vaig aconseguir deixar-la en bones condicions. Hauria pogut plegar aquí, però el "mono" era massa gran i vaig intentar fer alguna astrofotografia.

Primer vaig aprofitar que tenia posada la webcam SPC900 modificada SC1 al newton 200 f/4 per a fer un startest a una estrella brillant (crec recordar que era Vega) i vaig aconseguir això:

Crec que està bastant ben colimat, les anelles de difracció són bastant concèntriques. El que ja no m'agrada tant és que es nota massa l'enfocador i l'aranya, no sé si és normal en aquest tipus de tub, però en quant a la posició del mirall primari ja no me queixo.

Després vaig decidir anar a fotografiar M13, el gran cúmul d'Hèrcules, que ja guanyava alçada juntament amb algunes constel·lacions típiques d'estiu con el cigne, escorpí i sagitari. Aquí van començar els problemes. Hauria pogut fer servir la Canon EOS 350D, però tenir una CCD és una temptació molt gran, ja que tenen mola més sensibilitat que una DSLR con la Canon tot i tenir un xip molt més petit (les fotos són més petites). Però amb la CCD vaig trobar 2 grans problemes: per una banda no aconseguia que funcionés a l'ordinador de l'observatori, però si anava al portàtil (actualment solucionat, fallaven els USB de l'ordinador), i l'altra problema és que no aconseguia enfocar de cap manera amb un teleobjectiu directament a la càmera, cosa que me va fer perdre gairebé 2 hores.

Finalment, havent entrenat els encoders de la muntura, apuntat i enfocat vaig fer 10 imatges de 2 minuts al cúmul. A posteriori els he apilat tant amb Maxim DL com amb Deep Sky Stacker, però el Maxim me donava problemes de doble imatge (no les alineava perfectament i algunes estrelles apareixien repetides). El resum de dades és el següent:

• Observatori Can Duran, Palamós. 02/05/2008
• Telescopi Baader Scopos clone APO 90 f/6.6
• Càmera Orion Starshoot II
• Muntura Losmandy G11 sense autoguiat
• 10 imatges de 120 segons, apilat amb DSS i processat amb Pixinsight (nivells, deconvolució (reducció del tamany de les estrelles), curves i reducció de soroll)

http://astrosurf.com/pruneda/img-astro/m013

Primera llum CCD Orion Starshoot II

Gràcies al company de la AAAGi (www.astrogirona.com) Josep Mª Petit he pogut probar una càmera CCD, la Orion Starshoot II, una CCD de xip petit en color. La intenció és usar-la per aconseguir el codi d'observatori MPC; podria fer-ho amb la Canon EOS, però amb aquestes càmeres CCD és més fàcil obtenir certes dades i a part són específiques per astronomia. Les seves dades són les següents:

StarShoot Deep-Space CCD Color Imager Specifications
CCD Sensor	Sony® ExView HAD™ ICX259AK Color
CCD Sensor size	1/3"
Pixel array	752 x 582 (437,664 total)
No. exposures for full-color image	1
Exposure range	.002 sec to 9.3 hrs
A/D conversion	16 bit
Thermoelectric cooling (TEC)	Yes
Gain controlr	+10db
IR filter	Yes
Oversampling (increases S/N)	2x
Autoguider capability	Yes
USB connectionr	2.0 high speed

Per a probar-la vaig decidir fer una fotografia al cúmul globular M3 a Canes Venatici. La càmera té un camp visual molt molt petit, i fins i tot amb el Apo de 90 (666mm de focal) costava de trobar. Justament aquella nit els encoders no van funcionar i havia de buscar "a pèl". Tot i que la càmera és en color, vaig fer les fotos en mode RAW per a guanyar sensibilitat. Ara, la matriu de Bayer es fa visible clarament, per això li he aplicat una reducció de soroll.

• Observatori Can Duran, Palamós. 15/04/2008
• Telescopi Baader Scopos clone APO 90 f/6.6
• Càmera Orion Starshoot II
• Muntura Losmandy G11 sense autoguiat
• 30 imatges de 30 segons, apilat amb DSS i processat amb Pixinsight, reducció de soroll amb Noiseware

NGC 4038 - Les antenes

O anomenades habitualment Antennae, són dues galàxies que interaccionen entre elles degut a la gravetat, això ha deformat les seves formes de tal manera que no conserven gairebé gens la seva forma típica espiral.

No és un objecte gaire atractiu fotogràficament amb aquesta focal, però em feia molta gràcia intentar-ho. Finalment he processat les fotos i ha costat moltíssim, l'enfoc no era excel·lent ni la nit la ideal, i hauria calgut molt més temps d'exposició (vaig fer 30 imatges de 2 minuts). Això si, he treballat molt les màscares d'estrelles i crec que he aconseguit un bon resultat a aplicat en noves fotografies.

A més, al racó dret vaig poder captar una nebulosa planetària, NGC 4027 (o també Herschel H296-2), de magnitud 11, no deixa de ser agraït.

• Observatori de Can Duran (Palamós) - 09/02/2008
• Teleskope Service GSO 200 f/4 + Baader MPCC coma corrector
• Muntura Losmandy G11
• Autoguiat amb refractor Scopos clone 90 f/6.6 i webcam SPC 900SC1 amb Guidemaster
• Canon EOS 350D sense filtre IR a 800 ISO.
• 30 x 2' = 60 minuts d'exposició
• DSRL focus, Deep Sky Stacker, Pleiades Pixinsight LE

Whirlpool galaxy, M 51

La primera fotografia plenament processada (es nota que falta pràctica!) de la passada setmana, es tracta de M51, la galàxia del remolí o whirlpool galaxy. És una galàxia molt bonica fins i tot en visual a la constel·lació de Canes Venatici, al nord.

La imatge va estar feta el dissabte 9 de febrer a les 00:00h aprox., amb una temperatura de 1ºC i 90% d'humitat. Les dades són les següents:

Observatori Can Durán (Palamós) - 09/02/2008

Teleskope Service GSO 200 f/4 + Baader MPCC coma corrector

Muntura Losmandy G11

Autoguiat amb refractor Scopos clone 90 f/6.6 i webcam SPC 900SC1 amb Guidemaster

Canon EOS 350D sense filtre IR a 800 ISO.

30 x 2' = 60 minuts d'exposició

DSRL focus, Deep Sky Stacker, Pleiades Pixinsight LE

Aquesta fotografia a més la vull dedicar a una persona molt especial per mi, sense la qual no tindria forces per a poder fer fotografies com aquesta, si jo fos un pintor podria dir que és la meva musa. Cesca, va per tu

Sessió astrofotogràfica: M 51, M104 i NGC 4038

Una nova nit amb molta fred i humitat (1ºC i 90% d'humitat), que va començar amb un re-equilibrat de la muntura i una revisió a la posta en estació amb el EQalign 2. Tot correcte, i comença la jornada astrofotogràfica sobre les 00:00h.

Comencem per M 51, la galàxia del molinet (Whirlpool galaxy), a Canes Venatici. Amb pocs segons ja s'aprecia la seva forma espiral, i amb imatges de 2 minuts a 800 ASA amb el newton GSO 200 f/4 ja n'hi havia prou per a captar molts detalls, vaig fer un total de 30 fotos.

El pas següent va ser una altra galàxia a la que tenia ganes, M 104 la gaxàxia del barret (Sombrero galaxy) a Virgo. També 30 imatges de 2 minuts, però estava bastant més baixa a l'horitzó i no vaig repassar l'enfoc, així que la imatge no és gaire bona, a part que la galàxia en sí és molt petita.

I per acabar (estem parlant de gairebé les 3 de la matinada) un objecte difícil i enigmàtic, les antenes NGC 4038 (Antennae) a Corvus. Són dues galàxies en col·lisió, també molt petites (tamany aparent més petit que M104, una mica més gran que la eskimo nebula) amb una forma realment rara, però que em va fer gràcia fotografiar, també amb imatges de 2 minuts. Per curiositat, a la part inferior dreta (la imatge és un retall) es veu un objecte estrany, es tracta de la nebulosa planetària NGC 4027 (o també Herschel H296-2), de magnitud 11.

Simplement he estirat els histogrames, he pujat una mica la saturació de color i quatre retocs de corves, el processat és horrible però ara per ara no tinc temps a més, a veure si aquesta setmana m'hi poso seriosament i puc fer les 5 fotos que tinc endarrerides.