Les clàssiques de l'hivern: M42 i el cap de cavall

Com cada hivern, la constel·lació d'Orió regna les nits. A part de tenir una forma de les més reconeixibles del cel, és una constel·lació molt rica en objectes de cel profund, tant asequibles a telescopis de poc augment com de complexes i febles.

De tots aquests, els més famosos i vistosos són els que us adjunto en fotografies: la nebulosa d'Orió M42 i la nebulosa del cap de cavall B33, ambdues obtingudes a partir de captures fetes la setmana passada (si, la més freda de l'any).

Nebulosa d'Orió M42 - M43
Observatori Can Duran (Palamós) - 13 i 17 /12/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Nebulosa del cap de cavall B33 - IC434 i nebulosa de la flama NGC 2024
Observatori Can Duran (Palamós) - 13 i 17 /12/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

En aquesta zona encara em queden molts objectes per a fotografiar, com la nebulosa roseta (que ja he capturat anteriorment) i d'altres de nous per mi, com la nebulosa de la bruixa, m43, m78... en fi, que em queda molta feina.

ATENCIÓ: la web està en remodelació, és possible que alguns enllaços no funcionin uns dies

IC 1805 - La nebulosa del cor

Crec que poques nebuloses com aquesta m'han suposat tants problemes! De fet han estat al voltant de 5 hores de processats diversos (i encara no n'estic 100% satisfet).

Aquesta nebulosa es troba "perduda" per la constel·lació de Cassiopeia, a uns 4º al nord del doble cúmul de Perseu, però és tant feble que a penes es nota la seva presència, va ser remenant una llista de nebuloses que vaig trobar a una web que em va convèncer per a fer-li una foto.

Han estat dues nits, la del 23 i la del 24 de setembre fins acumular 4 hores d'exposició (el 23 per un problema tècnic només vaig poder fer 6 fotos).

Un problema important van ser els flats. Els que tenia antics ja no servien perquè vaig desmuntar la càmera fa unes setmanes, per tant n'havia de fer de nous. Amb el programa d'apilat DeepSkyStacker agafant imatges del 23 de setembre, les del 24, o les dels dos dies, obtenia resultats diferents i amb gradients de llum de fons, a vegades la part dreta de la imatge més fosca, a vegades la part inferior... Finalment vaig optar per a fer el promig amb el Maxim DL 5 Pro, i sembla que el resultat ha estat millor. Finalment, un processat amb Pixinsight per arribar a aquesta imatge final (segur que intentaré un nou processat)

Observatori Can Duran, Palamós - 24/09/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat, apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Per cert, aquesta foto va dedicada a una persona que ha d'aguantar la paciència de les nits perdudes invertides a l'observatori. Cesca, va per tu ;-)

Galàxia del triangle M 33

I seguim la jornada. Després d'una primera meitat d'any molt poc productiva en quant a fotografia, aquest estiu no paro! Una nova nit d'última hora, amb lluna a pocs dies de ser plena però una quietud espectacular.

Vaig dedicar-me a dos objectes, i aquest és el primer que tinc processat, la galàxia M33, la galàxia del triangle o "Pinwheel galaxy", a la constel·lació del triangle, sota andròmeda. Per tant, si vaig dedicar unes hores a la M31 d'andròmeda, no podia ser menys i he dedicar 3:20 hores a aquesta m 33.

Ara només queda millorar l'enfoc i repassar l'autoguiat per aconseguir imatges encara més espectaculars.

Observatori Can Duran, Palamós - 30/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

M 31, la galàxia d'andròmeda de nou

Aquesta vegada he près consciència de les captures, i la nit del 27 d'agost vaig sumar 3 hores més a les 2 que ja tenia de la nit del 18. En total 5 hores en exposicions de 10 minuts, un un parell d'hores més per a processar-les, diverses proves per aconseguir un resultat digne.

La suma d'exposició més llarga que he fet fins ara, i ñes que la M31 és una galàxia difícil, amb un nucli molt brillant i una perifèria àmplia.

Observatori Can Duran, Palamós - 18-27/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 30 x 600 " = 5 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Cúmuls M 35, NGC 2158 i mart, tres en un

Tot i que ahir es primetia que seria la "nit de les dues llunes" no vaig poder evitar de plantar el telescopi a la platja de Castell a veure si venia a buscar un "mart tan gran com la lluna plena...". Per "sort" no va venir ningú, i mitja horeta després d'arribar ja vaig decidir recollir els trastos i tornara l'observatori a aprofitar una bona nit. (cal dir que tot i que en la majoria de medis es va comentar l'engany, em consta que en alguna emisora de ràdio important encara va anunciar l'esdeveniment...)

Un cop a casa, la lluna es va podnre i vaig aprofitar per a fer forces captures a M31 (aviat el resultat), i en acabar vaig veure que mart ja havia aparegut. Comprovo la seva ubicació al The Sky i veig que està a tocar del cúmul M35, tant junts que caben a la mateixa foto. A més, entre mig d'ambdós, un altre cúmul, en aquest cas globular, NGC 2158, tres magnituds per sobre de M 35 (M35 magnitud 5.10, NGC 2158 magnitud 8.60; mart, 1.11).

Observatori Can Duran, Palamós - 27/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 10 x 600 " = 1:40 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Tres en un, un planeta que cada dia està més aprop, i dos cúmuls, els meus objectes preferits en observació visual. Espero que us agradi.

M 11: el cúmul de l'ànec salvatge

Aquest cúmul me'l va ensenyar per primera vegada el company Rafel Balaguer en una activitat d'astronomia a Mediona, i des d'aquell moment m'ha fet gràcia i no pel seu nom, sinó pel curiós de la forma i de la classificació. En alguns llocs posa que és un cúmul obert, però és molt compacte, i en alguns altres consta com a cúmul globular, però és massa dispers... què és? Jo no soc pas qui per a dir-ho!

El 19 d'agost vaig fer aquesta foto que per fi penjo, en tinc d'altres d'aquella nit però anem a poc a poc. Aquesta és el promig de 5 imatges de 200 segons. I per què no més? Doncs si que en vaig fer més, però en 15 de les 20 que vaig fer hi va haver errors d'autoguiat, per tant només he pogut aprofitar aquestes 5.

Us recomano que pareu atenció a les nebulositats fosques, evidentment cota molt de captar-les si no es té un fons molt brillant, com és el cas.

Un nou objecte a la col·lecció!

Observatori Can Duran, Palamós - 19/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 5 x 200 " = 16:40 minuts d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Noves imatges: la trífida, el vel i la conjunció júpiter-neptú

El diumenge passat va ser una bona jornada astrofotogràfica. Tota la nit destinada a feina útil, llàstima dels problemes d'enfoc. La màscara Bathinov m'està donant problemes que hauré de revisar.

Després d'un primer processat (que cal millorar) els resultats són els següents

Conjunció júpiter - neptú

Observatori Can Duran, Palamós - 19/07/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Orion Starshoot Pro. 20 x 10 " = 3:20 m d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Només estaven separats mig grau, però ha estat difícil combinar un planeta tant brillant com júpiter i un tant feble com neptú.

La nebulosa Trífida M20 i el cúmul M21



Observatori Can Duran, Palamós - 19/07/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 300 " = 1:40 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Nebulosa del vel oest NGC 6960



Observatori Can Duran, Palamós - 19/07/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 300 " = 1:40 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Cometa Lulin (i 2)

En aquesta ocasió la nit si s'ha comportat i he pogut fer suficients fotos del cometa que està de moda, el C3 Lulin, en total he acumulat una hora en imatges de 90 segons, tot i que el nucli ja apareix mogut (una mica). És incríble com es mou de ràpid aquest cometa, en una hora ha recorregut un bon troç del xip.

Per evitar el moviment aparent del cometa he fet 3 experiments, apilant amb diferents programes i mètodes: DeepSkyStacker, Maxim DL amb la mitjana i Maxim DL amb sigma clip.

DSS apilat per a mantenir el cometa i les estrelles puntuals


Maxim DL - average


Maxim DL - sigma clip

En aquesta ocasió guanya per golejada el Maxim DL 5 Pro alineant sobre el cometa, i després ja depèn de si un vol veure més destacat el cometa o no. Personalment, eliminar una mica les estrelles gràcies a la variable estadística fa que es pugui veure molt millor el cometa i fins i tot la segona cua a la part superior, més visible a la imatge final del processat.

Observatori Can Duran, Palamós - 24/02/2009
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 40 x 90 " = 60 min d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat i apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

I de moment, deixo el cometa de banda, molt mediàtic però complicat!

Per fi: C/2007 N3 Lulin

En l'any internacional de l'astronomia (www.astronomia2009.es) no podia faltar alguna efemèride especial, i ja la tenim. Un cometa, però que consti! Un cometa petit (des del nostre punt de vista) és el que es pot veure aquests dies en direcció est, ara a la constel·lació del Lleó (Leo). El cometa va arribar a la seva màxima brillantor el dia 23, però serà visible durant encara ben bé un mes.

Com deia no és un cometa espectacular, però si estrany. Va perdre la seva cua i ara en torna a tenir a mesura que es va allunyant del sol, i a més es mou molt ràpid, uns dos graus per dia. Per a saber la seva posició exacte podeu consultar el heavens-above.com al seu apartat del cometa Lulin (fes click aquí).

Tot i que ja fa dies que la vaig fer, poso la primera de les fotos que he fet a aquest cometa. No m'agrada gaire, però és la millor que tinc. Són 13 imatges de 2 minuts, i el nucli ja apareix mogut. El dia següent vaig intentar fer exposicions de 30 segons, amb el cometa puntual, però els núvols van fer la resta... A veure si avui tinc més sort i puc fer una bona hora en exposicions. Es veurà el resultat aviat, espero!

Observatori Can Duran, Palamós - 17/02/2009
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 13 x 120 " = 26 min d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat i apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Construcció d'una caixa de flats

En les últimes fotos que he fet (ja fa dies d'això!) amb el FSQ i la Orion Pro sempre he notat que el fons no quedava del tot pla, formava uns gradients que semblava que eren causats per uns mals flats. Els flats són imatges usades per a calibrar la imatge, de tal manera que es noti una il·luminació uniforma a la foto, i no més clar al centre i fosc a les vores com és el normal (fenomen conegut com a vinyeteig).

Després de fer moltes proves amb flats usant el cel amb núvols, sense núvols, al migdia, a la tarda... m'he decidit a fer una caixa de flats, agafant de referència les instruccions de la web del Grupo Astronómico de Silos http://es.geocities.com/gas_digital/digital/digital_cajaFlat.html.

El material usat ha estat el següent

• una làmina de cartró-ploma de 3mm de gruix de 50 x 70 cm
• 4 leds blancs
  
• 1 pila de 9V
• cables, cola, tisores, cúter, cinta adhesiva, soldador i estany

1. Tallar les peces. Per les mesures del FSQ, necessitem 4 peces de 25 x 20 cm per les parets i dues de 20 x 20 cm per les tapes. En funció de com enganxem les parets, les tapes cal que siguin una mica més grans (3-5 mm) per tapar completa.

2. Enganxar les parets i la tapa posterior i dissenyar la tapa d'entrada. Aquesta cal que tingui exactament al centre un cercle de 15 cm de diàmetre (diàmetre exterior del FSQ)

3. Muntar el circuit de leds. Primer els he enganxat sobre els cantons de la tapa amb cola ràpida i amb el soldador i l'estany he passat a fer el circuit. Aquí cal fer alguns càlculs. Ho alimentaré amb una pila de 9V i cada led necessita entre 3 i 6 V, així que he decidit posar els leds de 2 en 2 en sèrie i després en paral·lel, així arriben 4,5V a tots. A més, per a no causar un curtcircuit he posat una resistència de 40 ohms que em donen ( I = V / R ) 112,5 mA (gràcies JM pels teu com de mà en el tema).

4. Últims detalls. He posat per la part interior de la tapa una làmina plàstica translúcida per ajudar a fer encara més difuminada i uniforme la il·luminació. A més he posat 6 retalls de cartró ploma per ajudar a aguantar-lo al tub

Un cop acabat i comprovant que arriba la tensió adequada i la il·luminació és uniforme, els resultats encara necessiten una mica d'interpretació. De moment la CCD dona imatges estranyes, a uns temps d'exposició dona uns bons flats i a d'altres apareixen estranys gradients. De moment cal fer més proves.

Apilat d'imatges: DeepSkyStacker o Maxim DL 5?

Sempre a la hora de fer un procés concret sorgeix el dubte de quin és el millor programa que es pot usar, i més actualment en que hi ha una enorme varietat de software, també en el món astronòmic. En aquest cas he volgut comparar dos programes bastant diferents però que tenen l’opció d’apilar o promitjar imatges, sobretot de cel profund (és a dir, imatges amb gran pes).

Presentacions

El Deep Sky Stacker és un programa gratuït (http://deepskystacker.free.fr) i el podem posar en diversos idiomes, entre ells castellà i català (de fet jo n'he fet la traducció al català). Es tracta d'un programa específic per al promitg d'imatges. Un cop instal·lat simplement cal seleccionar les imatges, els possibles darks, flats i bias de calibració i donar a la opció Registrar imatges seleccionades. No entraré en les diferents opcions del programa en aquest missatge, això ho deixo per una altra ocasió. La imatge resultant es pot guardar en FITS, TIFF, JPG o BMP per al seu posterior processat amb programes com Pixinsight, Photoshop o Maxim DL.

L'altra programa és el Maxim DL Pro 5 (http://www.cyanogen.com). És un programa mutlitasca, de fet es pot gestionar el telescopi, la càmera, l'autoguiat, l'apilat i el processat de les fotos, tot en un. És de pagament, i no precisament barat! De totes maneres internet aporta solucions al respecte. També corre per internet la versió 4, i la Essentials, dissenyada per a controlar les càmeres Orion Starshoot. Tot i que no les he testejades pel propòsit que ens afecta, imagino que són bastant similars en funcionament i resultat. El programa només està en anglès i també ofereix múltiples formats a la hora de desar els resultats.

Situació

He tractat de promitjar 10 imatges de 5 minuts de la nebulosa Califòrnia NGC 1499, capturades el passat 26 de novembre amb un Takahashi FSQ i la càmera Orion Starshoot Pro. No he usat ni darks ni flats, justament per a poder veure què fa cada programa amb les imatges en brut. 

DSS. Es carreguen les imatges, seleccionem les que vulguem (o totes si ja les hem triades) i donem a Registrar imatges seleccionades. En el mètode, jo he triat el Kappa sigma clipping amb els valors per defecte. També he fet altres proves amb la Mitjana (Average) amb similars resultats. També selecciono al opció Sumar després de registrar, així és més automàtic. El procés és relativament ràpid, amb 2-4 minuts podem tenir totes les fotos apilades segons la quantitat que tinguem. Aquest programa a vegades fa coses estranyes i el resultat és tot blanc. En les últimes versions no m'he trobat cap vegada amb aquesta situació. 

Maxim DL. Aquí cal obrir la opció Pocess - Stack. Ens obre un seguit de pestanyes que cal seguir d'esquerre a dreta: seleccionar les imatges amb Add files.... Posteriorment seleccionar el mètode dapilat a Align. Jo he triat el mètode de Auto - star matching però amb altres també s'obté el mateix resultat. Finalment a la opció Combine fem click a Go. Un cop fet (necessita bastanta memòria, més encara si treballem amb TIFF, jo he treballat amb FITS) ens apareix una imatge amb un calibrat automàtic. Cal, en desar la imatge, vigilar el Stretch, ja que si no ho fem la imatge resultant por ser completament negre.

Resultats

DSS:

Maxim DL:

Conclusions

El resultat després d'haver estirat els histogrames per igual és gairebé idèntic en els dos casos,a part d'un fons més clar en el Maxim no puc veure diferències (si algú en veu que m'ho faci saber!). Per tant que cadascú faci servir el que vulgui! Però tenint en compte que el DSS és gratuït, que s'actualitza periòdicament i que el trobo més senzill d'usar, és el que recomanaria.