Els colors de la lluna

El títol del missatge pot semblar estrany, perquè molts pensem que la lluna és blanca, o si més no grisa. Doncs no, la lluna té colors.

Aquesta imatge de la lluna és del 26 de setembre amb un telescopi Celestron C8 i reductor de focal Baader Mark II, 40 exposicions de 1/125s amb una Canon EOS 400D a 100 ASA; promitjat amb Registax 5 i processat amb Adobe Phosothop CS2

I si a través de software (Pixinsight en aquest cas) augmentem la saturació de color obtenim això:

Els colors ens delaten la composició de la superfície llunar: les zones blaves són riques en titani (les més liles també indiquen ferro), i les ataronjades diferents granits. Tot i que en aquesta foto el color ha estat augmentat, amb telescopis a partir de 150 - 200 mm de diàmetre ja es comencen a apreciar tonalitats. Aquesta n'és la demostració.

Cúmuls M 35, NGC 2158 i mart, tres en un

Tot i que ahir es primetia que seria la "nit de les dues llunes" no vaig poder evitar de plantar el telescopi a la platja de Castell a veure si venia a buscar un "mart tan gran com la lluna plena...". Per "sort" no va venir ningú, i mitja horeta després d'arribar ja vaig decidir recollir els trastos i tornara l'observatori a aprofitar una bona nit. (cal dir que tot i que en la majoria de medis es va comentar l'engany, em consta que en alguna emisora de ràdio important encara va anunciar l'esdeveniment...)

Un cop a casa, la lluna es va podnre i vaig aprofitar per a fer forces captures a M31 (aviat el resultat), i en acabar vaig veure que mart ja havia aparegut. Comprovo la seva ubicació al The Sky i veig que està a tocar del cúmul M35, tant junts que caben a la mateixa foto. A més, entre mig d'ambdós, un altre cúmul, en aquest cas globular, NGC 2158, tres magnituds per sobre de M 35 (M35 magnitud 5.10, NGC 2158 magnitud 8.60; mart, 1.11).

Observatori Can Duran, Palamós - 27/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 10 x 600 " = 1:40 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Tres en un, un planeta que cada dia està més aprop, i dos cúmuls, els meus objectes preferits en observació visual. Espero que us agradi.

GironaTV: Té de tot: Agost 09

Una nova entrega en la meva col·laboració amb el programa Té de tot de Girona tv. En aquesta ocasió ens centrem en l'eclipsi total de sol del 22 de juliol ien els 40 anys de l'arribada de l'home a la lluna.

S'acaba la temporada, ara a esperar el setembre!

Té de tot: astronomia agost 09 from Francesc Pruneda on Vimeo.

Dues llunes al cel?

Així comencen molt correus electrònics i algunes webs sensacionalistes, missatges de xat, grups al facebook i fins i tot premsa de limitat renom. Correus amb asumptes com "27 d'agost: dues llunes al cel" o "mart es veurà com la lluna plena al cel" porten a l'engany total i absolut.

Però com sabem que és fals?

Primer de tot, aquests correus donen unes dades que ens diuen des de quan corren per internet. Ens diuen que mart estarà a tan sols 55 milions de km. Doncs l'última vegada que mart va estar així d'aprop va ser el 2003, concretament el 27 d'agost de 2003. Us sona? Aquesta situació no es repetia des de feia 57.000 anys, i no es tornarà a repetir fins d'aquí a l'any 2287. Així que ja tenim la data.

Però al 2003 mart no es va veure més brillant que una "simple" estrella vermella, així que perquè es veurà com la lluna? Doncs això prové d'una sèrie d'articles que deien que "Mart es veurà a través d'un senzill telescopi com la lluna plena a simple vista". I si ens mengem unes quantes paraules, ja tenim el titular.

Mides relatives de la lluna i mart el dia de la oposició real, el 29 de gener del 2010

Ni mart es veurà tan gran, ni serà aquest 27 d'agost.

I quan es podrà veure mart? De fet ja és visible a últimes hores de la nit en direcció est, abans que surti el sol. Els planetes exteriors com júpiter, saturn o mart es veuen millor quan estan alineats sol-terra-planeta, es diu que estan en oposició i estan a la mínima distància de nosaltres. La propera oposició de mart serà el 29 de gener de 2010 quan estarà a 99 milions de km de nosaltres; el 27 d'agost estarà a 244 milions de km.

Per tant ja ho podeu fer córrer, és la innocentada de l'any, no hi haurà dues llunes al cel el 27 d'agost!

Més informació a la web de la NASA http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2005/07jul_marshoax.htm

Timelapse, o una altra manera de fer vídeo

Us ensenyo aquest vídeo, i realment té "gràcia" com està fet. No s'ha usat una càmera de vídeo, sino una de fotos, concretament una Canon 5D Mark II. Es tracta de fer moltes fotos i amb un programa ajuntar-les. Cal fer-le spoc separades en el temps per aconseguir l'efecte de vídeo. Les de cel nocturn, per exemple, estan fetes amb exposicions de 30 segons separades entre sí també 30 segons. Senzill, però eficaç.

Timescapes Timelapse: Learning to Fly
from Tom @ Timescapes on Vimeo

Publicacions de les imatges del Lulin

El cometa Lulin està essent molt mediàtic, tot i que des del seu proper pas a la Terra sembla que ja no hi ha tant d'interès als medis. He tingut la sort d'estar entre els escollits, i algunes de les intervencions han aparegut a la premsa. La primera juntament amb Ramon Naves i Montse Campàs (www.astrosurf.com/cometas) a El periódico de Catalunya el passat dilluns 16 de febrer

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=587527&idseccio_PK=1021

I a més una foto al Diari de Girona el divendres 27 de febrer

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009022700_3_316867__Comarques-cometa-Lulin-sapropa-Terra

A més també van aparèixer algunes fotos a La 2 a l'espai de meteorologia del divendres, però en aquesta ocasió no ho vaig poder veure, gràcies Maria per notificar-m'ho!

Construcció d'una caixa de flats

En les últimes fotos que he fet (ja fa dies d'això!) amb el FSQ i la Orion Pro sempre he notat que el fons no quedava del tot pla, formava uns gradients que semblava que eren causats per uns mals flats. Els flats són imatges usades per a calibrar la imatge, de tal manera que es noti una il·luminació uniforma a la foto, i no més clar al centre i fosc a les vores com és el normal (fenomen conegut com a vinyeteig).

Després de fer moltes proves amb flats usant el cel amb núvols, sense núvols, al migdia, a la tarda... m'he decidit a fer una caixa de flats, agafant de referència les instruccions de la web del Grupo Astronómico de Silos http://es.geocities.com/gas_digital/digital/digital_cajaFlat.html.

El material usat ha estat el següent

• una làmina de cartró-ploma de 3mm de gruix de 50 x 70 cm
• 4 leds blancs
  
• 1 pila de 9V
• cables, cola, tisores, cúter, cinta adhesiva, soldador i estany

1. Tallar les peces. Per les mesures del FSQ, necessitem 4 peces de 25 x 20 cm per les parets i dues de 20 x 20 cm per les tapes. En funció de com enganxem les parets, les tapes cal que siguin una mica més grans (3-5 mm) per tapar completa.

2. Enganxar les parets i la tapa posterior i dissenyar la tapa d'entrada. Aquesta cal que tingui exactament al centre un cercle de 15 cm de diàmetre (diàmetre exterior del FSQ)

3. Muntar el circuit de leds. Primer els he enganxat sobre els cantons de la tapa amb cola ràpida i amb el soldador i l'estany he passat a fer el circuit. Aquí cal fer alguns càlculs. Ho alimentaré amb una pila de 9V i cada led necessita entre 3 i 6 V, així que he decidit posar els leds de 2 en 2 en sèrie i després en paral·lel, així arriben 4,5V a tots. A més, per a no causar un curtcircuit he posat una resistència de 40 ohms que em donen ( I = V / R ) 112,5 mA (gràcies JM pels teu com de mà en el tema).

4. Últims detalls. He posat per la part interior de la tapa una làmina plàstica translúcida per ajudar a fer encara més difuminada i uniforme la il·luminació. A més he posat 6 retalls de cartró ploma per ajudar a aguantar-lo al tub

Un cop acabat i comprovant que arriba la tensió adequada i la il·luminació és uniforme, els resultats encara necessiten una mica d'interpretació. De moment la CCD dona imatges estranyes, a uns temps d'exposició dona uns bons flats i a d'altres apareixen estranys gradients. De moment cal fer més proves.