El gat que mira la lluna

Això és afició. Si algú creu que la meva afició per l'astronomia és poca cosa, només cal mirar les ganes que transmeto als meus animals. Bé, de fet almenys a un, el meu gat, enxampat avui observant la lluna mentre jo anava a l'observatori. No he pogut evitar agafar la càmera i intentar fer-li algunes fotos.

Càmera Canon EOS 400D.
Objectiu IS 18-200 @90 f/5.6 1/20 40ASA

No només això, sino que a més repeteixo publicació a TV3 a l'espai El temps vespre per acabar la secció.

Això són ànims per a segui treballant!

Conjunció Saturn - Venus - Mercuri - la Lluna

Aquest matí s'ha pogut veure una bona combinació d'elements del sistema solar: estaven alineats saturn, venus i mercuri, i al costat, la lluna minvant. No ho he pogut resistir, i he aprofitat per a fer algunes fotos, de les que publico aquesta. Hi ha dues versions, amb noms i sense.

La imatge ha estat capturada des de l'Observatori Can Duran de Palamós avui 16/10/2009.

Càmera Canon EOS 400D i teleobjectiu Canon IS 18-200 a 40 f/4.0 sobre trípode. Tractament de color amb Adobe Phosothop CS2

sense noms - amb noms

Els colors de la lluna

El títol del missatge pot semblar estrany, perquè molts pensem que la lluna és blanca, o si més no grisa. Doncs no, la lluna té colors.

Aquesta imatge de la lluna és del 26 de setembre amb un telescopi Celestron C8 i reductor de focal Baader Mark II, 40 exposicions de 1/125s amb una Canon EOS 400D a 100 ASA; promitjat amb Registax 5 i processat amb Adobe Phosothop CS2

I si a través de software (Pixinsight en aquest cas) augmentem la saturació de color obtenim això:

Els colors ens delaten la composició de la superfície llunar: les zones blaves són riques en titani (les més liles també indiquen ferro), i les ataronjades diferents granits. Tot i que en aquesta foto el color ha estat augmentat, amb telescopis a partir de 150 - 200 mm de diàmetre ja es comencen a apreciar tonalitats. Aquesta n'és la demostració.

IC 1805 - La nebulosa del cor

Crec que poques nebuloses com aquesta m'han suposat tants problemes! De fet han estat al voltant de 5 hores de processats diversos (i encara no n'estic 100% satisfet).

Aquesta nebulosa es troba "perduda" per la constel·lació de Cassiopeia, a uns 4º al nord del doble cúmul de Perseu, però és tant feble que a penes es nota la seva presència, va ser remenant una llista de nebuloses que vaig trobar a una web que em va convèncer per a fer-li una foto.

Han estat dues nits, la del 23 i la del 24 de setembre fins acumular 4 hores d'exposició (el 23 per un problema tècnic només vaig poder fer 6 fotos).

Un problema important van ser els flats. Els que tenia antics ja no servien perquè vaig desmuntar la càmera fa unes setmanes, per tant n'havia de fer de nous. Amb el programa d'apilat DeepSkyStacker agafant imatges del 23 de setembre, les del 24, o les dels dos dies, obtenia resultats diferents i amb gradients de llum de fons, a vegades la part dreta de la imatge més fosca, a vegades la part inferior... Finalment vaig optar per a fer el promig amb el Maxim DL 5 Pro, i sembla que el resultat ha estat millor. Finalment, un processat amb Pixinsight per arribar a aquesta imatge final (segur que intentaré un nou processat)

Observatori Can Duran, Palamós - 24/09/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat, apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Per cert, aquesta foto va dedicada a una persona que ha d'aguantar la paciència de les nits perdudes invertides a l'observatori. Cesca, va per tu ;-)

El fantasma de Mirach

Una de les últimes imatges de l'estiu, feta el mateix dia de la galàxia M33.

El fantasma de Mirach és una petita galàxia elíptica lenticular de magnitud 10 que està ben enganxada a l'estrella Mirach, la segona més brillant de la constel·lació d'Andròmeda (beta andromeda). "Ben enganxada" visualment, perquè està a 10,3 milions d'anys llum de nosaltres (molt més lluny que Mirach, situat a només 200 años luz.)

La imatge és un retall al 100% de la imatge original després d'una hora d'exposició (12 imatges de 5 minuts).

Observatori Can Duran, Palamós - 30/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 12 x 300 " = 1h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Galàxia del triangle M 33

I seguim la jornada. Després d'una primera meitat d'any molt poc productiva en quant a fotografia, aquest estiu no paro! Una nova nit d'última hora, amb lluna a pocs dies de ser plena però una quietud espectacular.

Vaig dedicar-me a dos objectes, i aquest és el primer que tinc processat, la galàxia M33, la galàxia del triangle o "Pinwheel galaxy", a la constel·lació del triangle, sota andròmeda. Per tant, si vaig dedicar unes hores a la M31 d'andròmeda, no podia ser menys i he dedicar 3:20 hores a aquesta m 33.

Ara només queda millorar l'enfoc i repassar l'autoguiat per aconseguir imatges encara més espectaculars.

Observatori Can Duran, Palamós - 30/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 600 " = 3:20h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

M 31, la galàxia d'andròmeda de nou

Aquesta vegada he près consciència de les captures, i la nit del 27 d'agost vaig sumar 3 hores més a les 2 que ja tenia de la nit del 18. En total 5 hores en exposicions de 10 minuts, un un parell d'hores més per a processar-les, diverses proves per aconseguir un resultat digne.

La suma d'exposició més llarga que he fet fins ara, i ñes que la M31 és una galàxia difícil, amb un nucli molt brillant i una perifèria àmplia.

Observatori Can Duran, Palamós - 18-27/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 30 x 600 " = 5 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Cúmuls M 35, NGC 2158 i mart, tres en un

Tot i que ahir es primetia que seria la "nit de les dues llunes" no vaig poder evitar de plantar el telescopi a la platja de Castell a veure si venia a buscar un "mart tan gran com la lluna plena...". Per "sort" no va venir ningú, i mitja horeta després d'arribar ja vaig decidir recollir els trastos i tornara l'observatori a aprofitar una bona nit. (cal dir que tot i que en la majoria de medis es va comentar l'engany, em consta que en alguna emisora de ràdio important encara va anunciar l'esdeveniment...)

Un cop a casa, la lluna es va podnre i vaig aprofitar per a fer forces captures a M31 (aviat el resultat), i en acabar vaig veure que mart ja havia aparegut. Comprovo la seva ubicació al The Sky i veig que està a tocar del cúmul M35, tant junts que caben a la mateixa foto. A més, entre mig d'ambdós, un altre cúmul, en aquest cas globular, NGC 2158, tres magnituds per sobre de M 35 (M35 magnitud 5.10, NGC 2158 magnitud 8.60; mart, 1.11).

Observatori Can Duran, Palamós - 27/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 10 x 600 " = 1:40 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Tres en un, un planeta que cada dia està més aprop, i dos cúmuls, els meus objectes preferits en observació visual. Espero que us agradi.

M 11: el cúmul de l'ànec salvatge

Aquest cúmul me'l va ensenyar per primera vegada el company Rafel Balaguer en una activitat d'astronomia a Mediona, i des d'aquell moment m'ha fet gràcia i no pel seu nom, sinó pel curiós de la forma i de la classificació. En alguns llocs posa que és un cúmul obert, però és molt compacte, i en alguns altres consta com a cúmul globular, però és massa dispers... què és? Jo no soc pas qui per a dir-ho!

El 19 d'agost vaig fer aquesta foto que per fi penjo, en tinc d'altres d'aquella nit però anem a poc a poc. Aquesta és el promig de 5 imatges de 200 segons. I per què no més? Doncs si que en vaig fer més, però en 15 de les 20 que vaig fer hi va haver errors d'autoguiat, per tant només he pogut aprofitar aquestes 5.

Us recomano que pareu atenció a les nebulositats fosques, evidentment cota molt de captar-les si no es té un fons molt brillant, com és el cas.

Un nou objecte a la col·lecció!

Observatori Can Duran, Palamós - 19/08/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 5 x 200 " = 16:40 minuts d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Estrena DMK 21AF04

Per fi he pogut fer una estrena correcte d'aquesta càmera en blanc i negre, la DMK 21AF04. Té una resolució de 640x480 píxels, tamany de xip 5,6x5,6 micres i alimentació per firewire.

He tardat molt en posar una imatge perquè sempre aconseguia resultats bastant dolents en la lluna, venus o júpiter, i resulta que el problema estava en que el telescopi estava descolimat! Un cop arreglat, les imatges de la lluna i sobretot júpiter han millorat molt. Ara només cal practicar i millorar l'enfoc. També el calibrat de la muntura, com que tenia cert moviment no he pogut apurar tant com volia.

Aquí els resultats:

Júpiter



Observatori Can Duran, Palamós - 16/08/2009
Celestron C8. Muntura Meade LXD75
DMK 21AF04. Promig de 1000 imatges a 30 fps
Registax 5, Photoshop CS2



Mosaic de la lluna


Observatori Can Duran, Palamós - 16/08/2009
Celestron C8. Muntura Meade LXD75
DMK 21AF04. Mosaic de 10 imatges a partir de 500 imatges cadascuna a 30 fps
Registax 5, Photoshop CS2

Noves imatges: la trífida, el vel i la conjunció júpiter-neptú

El diumenge passat va ser una bona jornada astrofotogràfica. Tota la nit destinada a feina útil, llàstima dels problemes d'enfoc. La màscara Bathinov m'està donant problemes que hauré de revisar.

Després d'un primer processat (que cal millorar) els resultats són els següents

Conjunció júpiter - neptú

Observatori Can Duran, Palamós - 19/07/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Orion Starshoot Pro. 20 x 10 " = 3:20 m d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Només estaven separats mig grau, però ha estat difícil combinar un planeta tant brillant com júpiter i un tant feble com neptú.

La nebulosa Trífida M20 i el cúmul M21



Observatori Can Duran, Palamós - 19/07/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 300 " = 1:40 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Nebulosa del vel oest NGC 6960



Observatori Can Duran, Palamós - 19/07/2009
Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 20 x 300 " = 1:40 h d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Crònica d'una mala foto (M13)

No es pot anar amb presses, i menys en astrofotografia. Després de les obres i detectar el problema en l'autoguiat que m'havia amargat l'existència els últims mesos, ahir es presentava una nit correcte.

Després de tot el dia amb el cel mig tapat, la nit tenia unes bones condicions. Com que de totes maneres no era una nit perfecte i la lluna sortia cap a la 1, vaig apostar per el cúmul d'estrelles M 13 a Hèrcules. És el cúmul globular més gran visible des de les nostres latituds.

Així que faig algunes proves, calibro l'autoguiat i tot semblava perfecte, així que programo 20 imatges de 5 minuts, 4 darks i a entretenir-me. Deso els arxius, a dormir a les 3:00...

I avui a fer els flats i a promitjar... Fa gràcia no haver comprovat l'enfoc... i obtenir imatges desenfocades! Així que una sessió amb son que no serveix per a res! A la propera no em passarà

Takahashi FSQ 106mmØ f/5
Orion Starshoot Pro. 20 x 300" = 1:40h
Promitjat amb DSS 3. Processat amb Photoshop CS2

Observatori 1.2: la renovació

Finalment he pogut acabat una reforma que tenia en ment des de ja feia molt, de fet crec que la tenia en ment des del primer dia després d'acabar l'observatori: tancar millor i posar paviment. No penseu que no tenia terra abans! Però primer el formigó irregular i després el PVC que s'anava foradant per la grava no em convencien, a part que sempre hi havia pols.

Així que les reformes que he fet aprofitant la lluna plena i que aquest any 2009 sembla que em posa difícil fer astrotofografia, han estat:

• Millorar el tancament i les juntes, posant una filada més de paret i així evito que entri tanta pols i que els dragons entrin i em donin algun ensurt de nou!
• Pintar la paret i la columna de negre, així evito reflexes interns i de passada la paret remolinada ja no deixa anar pols.
• Posar paviment (quin malson!!) Ha estat el que m'ha costat més, però el que ha quedat més bé. I per fi, ara el terra és pla i les taules s'aguanten bé.

Amb la foto us en podeu fer a la idea de com ha quedat, ara només falta estrenar-ho com Déu mana, amb fotos, però del cel!

Primer observatori de la AAAGi a punt!

Un projecte fet realitat.

Quan el primer projecte d'observatori de l'Agrupació d'Afeccionats a l'Astronomia de Girona encara està en la fase inicial (i les obres aturades al centre cultural), ja podem dir feliçment que el segon projecte està a punt. Fa unes setmanes la AAAGi va adquirir una cúpula per anar ubicada al Mas Roig II de Llagostera, espai cedit molt amablement pel doctor Francesc Sureda. Doncs aquesta cúpula ja ha estat muntada i instal·lada, a l'espera d'ubicar-hi el telescopi, un newton de 250mmØ f/4 amb òptica Costas i una muntura EQ6.

Des d'aquí agraïr al dr. Sureda tota la seva empenta i les ganes infinites de col·laborar en la nostra "astrocausa". Més informació a la web de la AAAGi, i directament aquí.

Cometa Lulin (i 2)

En aquesta ocasió la nit si s'ha comportat i he pogut fer suficients fotos del cometa que està de moda, el C3 Lulin, en total he acumulat una hora en imatges de 90 segons, tot i que el nucli ja apareix mogut (una mica). És incríble com es mou de ràpid aquest cometa, en una hora ha recorregut un bon troç del xip.

Per evitar el moviment aparent del cometa he fet 3 experiments, apilant amb diferents programes i mètodes: DeepSkyStacker, Maxim DL amb la mitjana i Maxim DL amb sigma clip.

DSS apilat per a mantenir el cometa i les estrelles puntuals


Maxim DL - average


Maxim DL - sigma clip

En aquesta ocasió guanya per golejada el Maxim DL 5 Pro alineant sobre el cometa, i després ja depèn de si un vol veure més destacat el cometa o no. Personalment, eliminar una mica les estrelles gràcies a la variable estadística fa que es pugui veure molt millor el cometa i fins i tot la segona cua a la part superior, més visible a la imatge final del processat.

Observatori Can Duran, Palamós - 24/02/2009
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 40 x 90 " = 60 min d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat i apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

I de moment, deixo el cometa de banda, molt mediàtic però complicat!

Per fi: C/2007 N3 Lulin

En l'any internacional de l'astronomia (www.astronomia2009.es) no podia faltar alguna efemèride especial, i ja la tenim. Un cometa, però que consti! Un cometa petit (des del nostre punt de vista) és el que es pot veure aquests dies en direcció est, ara a la constel·lació del Lleó (Leo). El cometa va arribar a la seva màxima brillantor el dia 23, però serà visible durant encara ben bé un mes.

Com deia no és un cometa espectacular, però si estrany. Va perdre la seva cua i ara en torna a tenir a mesura que es va allunyant del sol, i a més es mou molt ràpid, uns dos graus per dia. Per a saber la seva posició exacte podeu consultar el heavens-above.com al seu apartat del cometa Lulin (fes click aquí).

Tot i que ja fa dies que la vaig fer, poso la primera de les fotos que he fet a aquest cometa. No m'agrada gaire, però és la millor que tinc. Són 13 imatges de 2 minuts, i el nucli ja apareix mogut. El dia següent vaig intentar fer exposicions de 30 segons, amb el cometa puntual, però els núvols van fer la resta... A veure si avui tinc més sort i puc fer una bona hora en exposicions. Es veurà el resultat aviat, espero!

Observatori Can Duran, Palamós - 17/02/2009
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
Orion Starshoot Pro. 13 x 120 " = 26 min d'exposició
Maxim DL 5 Pro (captura, guiat i apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Construcció d'una caixa de flats

En les últimes fotos que he fet (ja fa dies d'això!) amb el FSQ i la Orion Pro sempre he notat que el fons no quedava del tot pla, formava uns gradients que semblava que eren causats per uns mals flats. Els flats són imatges usades per a calibrar la imatge, de tal manera que es noti una il·luminació uniforma a la foto, i no més clar al centre i fosc a les vores com és el normal (fenomen conegut com a vinyeteig).

Després de fer moltes proves amb flats usant el cel amb núvols, sense núvols, al migdia, a la tarda... m'he decidit a fer una caixa de flats, agafant de referència les instruccions de la web del Grupo Astronómico de Silos http://es.geocities.com/gas_digital/digital/digital_cajaFlat.html.

El material usat ha estat el següent

• una làmina de cartró-ploma de 3mm de gruix de 50 x 70 cm
• 4 leds blancs
  
• 1 pila de 9V
• cables, cola, tisores, cúter, cinta adhesiva, soldador i estany

1. Tallar les peces. Per les mesures del FSQ, necessitem 4 peces de 25 x 20 cm per les parets i dues de 20 x 20 cm per les tapes. En funció de com enganxem les parets, les tapes cal que siguin una mica més grans (3-5 mm) per tapar completa.

2. Enganxar les parets i la tapa posterior i dissenyar la tapa d'entrada. Aquesta cal que tingui exactament al centre un cercle de 15 cm de diàmetre (diàmetre exterior del FSQ)

3. Muntar el circuit de leds. Primer els he enganxat sobre els cantons de la tapa amb cola ràpida i amb el soldador i l'estany he passat a fer el circuit. Aquí cal fer alguns càlculs. Ho alimentaré amb una pila de 9V i cada led necessita entre 3 i 6 V, així que he decidit posar els leds de 2 en 2 en sèrie i després en paral·lel, així arriben 4,5V a tots. A més, per a no causar un curtcircuit he posat una resistència de 40 ohms que em donen ( I = V / R ) 112,5 mA (gràcies JM pels teu com de mà en el tema).

4. Últims detalls. He posat per la part interior de la tapa una làmina plàstica translúcida per ajudar a fer encara més difuminada i uniforme la il·luminació. A més he posat 6 retalls de cartró ploma per ajudar a aguantar-lo al tub

Un cop acabat i comprovant que arriba la tensió adequada i la il·luminació és uniforme, els resultats encara necessiten una mica d'interpretació. De moment la CCD dona imatges estranyes, a uns temps d'exposició dona uns bons flats i a d'altres apareixen estranys gradients. De moment cal fer més proves.

Sessió d'observació i NGC 7000: nebulosa de Nordamèrica (ara si!)

Una altra molt bona nit per aprofitar, aquesta vegada (i a falta de processar les últimes preses del cap de cavall) he disparat 75 minuts a la NGC7000 fins que ha quedat per darrera de l'observatori, aquesta vegada ben orientat. Posteriorment, 2 hores a una de les parelles que més m'agrada del cel, les galàxies M81 i M82 que ja quedaven per sobre de casa. 

El curiós, és que sempre m'ha costat molt trobar-los, però estudiant bé la pantalla del The Sky i amb un sol moviment d'eixos, M82 m'ha quedat dins el camp visual partint de polaris, increíble!

Aquesta vegada les imatges han estat calibrades amb 10 darks i 20 flats en Deep Sky Stacker i processades amb Pixinsight:

• Observatori de Can Duran (Palamós) - 23/12/2008
• Takahashi FSQ 106N f/5
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11
• Autoguiat amb refractor Lunatico EZG + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
• Captures amb Orion Starshoot Pro. 15 x 300" = 75 min d'exposició
• Maxim DL 5 Pro (captura i guiat), Deep Sky Stacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Però la sessió va donar molt de sí. Molta fred, tota la nit entre 1º i 2ºC, amb una humitat elevada tot i que va anar disminuint. Per sort, el FSQ no va quedar afectat i mai va estar entelat (no puc dir el mateix de el tub Lunatico, que vaig haver de desentelar 4 vegades amb el secador de cabell... ). I com que tenia bastant de temps, sobretot quan vaig posar 2 hores seguides a les galàxies, vaig decidir muntar el Celestron C8 i fer una mica d'observació visual, que sempre s'agraeix. Muntu, poso en estació i tiro del "Tonight's best" de l'Autostar de la muntura LXD75 amb els oculars 42mm Wide field (47x), 32mm plossl Televue (62.5x) i 20mm plossl Televue (100x):

• M31 - M32, la galàxia d'andrómeda. Amb el 42 ocupen tot el camp visual. Poc contrast per la humitat, M31 és una taca allargada molt brillant en el centre.
• NGC 869 884, doble cúmul de perseu. No gaire espectacular emb el 42, amb el 20 tampoc, ocupa tota la imatge però perd bastant, però amb el 32 la visió és perfecte, com m'agrada mirar-lo a mi. Infinitat d'estrelles amb diferents tonalitats tot i que no gaire diferenciades.
• M79. L'autostar no el centra, però localitzo aprop una boleta similar a un cúmul globular que suposo que és M79. Comprobo l'Sky i no me posa què és ni inclou una foto. Veig igualtat de detalls amb el 32 i amb el 20, però es veu més bé amb el 32.
• M42 nebulosa d'orió. Ocular de 32mm, brutal, majestuós, la millor visió amb el 32 comfirmant que és un molt bon ocular. Es veu el trapezi eprfectament al centre i ben puntual, impressiona tota la nebulosa tant la part clara com la fosca on s'intueixen estructures sobretot en visió lateral.
• M 35. Un cúmul obert que ocupa tot el camp visual amb el 32. Brutal, preciós, i a mesura que passo més estona a l'ocular més bé es veu, hipnotitza. Fotografiable amb el FSQ, un possible nou objectiu les properes nits.
• M41. No molt espectacular degut a la humitat i que ja quedava cap el sud (el meu pitjor horitzó). Si que es veu un bon grapat d'estrelles blanquinoses, molts puntuals. Ocupa gairebé tot el camp visual amb el 32 (62.5x), el millor ocular per aquets cúmul. Molt definit i contrastat.

I a les 3 a dormir!

Noves imatges: NGC7000 de moment

Finalment bon cel, material a punt i estona per a poder fer alguna cosa! De fet això últim no ha anat exactament així. El dissabte 20 he tingut una estona lliure abans de pondre's el sol, així que he aprofitat a veure si d'una vegada podia fer uns bons "flats", i sembla que avui si que ha pogut ser!

I quan s'ha post el sol he aprofitat per a fer algunes imatges mentre podia (a la nit tenia un compromís). Amb una hora he fet 10 imatges de 5 minuts amb la Orion Starshot Pro i el FSQ de Takahashi a la nebulosa de Nord-amèrica NGC7000 (al Cigne) que ja estava orientada cap a l'oest. De moment això és el que he pogut fer (no he aplicat "darks", no em va donar temps!)

• Observatori de Can Duran (Palamós) - 20/12/2008
• Takahashi FSQ 106N f/5
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11
• Autoguiat amb refractor Lunatico EZG + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
• Captres amb Orion Starshoot Pro. 10 x 300" = 50min d'exposició
• Maxim DL 5 Pro (captura i guiat), Deep Sky Stacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

I per postres, el diumenge 21 també un molt bon cel, amb més humitat i més fred: 4º ahir, 2º avui! Això si, ja he fet els "darks". De moment, una prèvia en format "raw" de la nebulosa del Cap de cavall B33, a veure si demà la puc treballar una mica.

Conjunció venus - lluna - júpiter

Avui s'ha produït una conjunció digne de menció: en un petit troç de cel, júpiter, la lluna i venus. A més aquests dos últims han protagonitzat un altre fenomen, una ocultació. Venus estava agamat darrera la lluna i s'ha pogut veure a mesura que anava apareixent pel llimb llunar, espectacular!

Amb això, els núvols han començat a fer acte de presència fins que ha quedat completament tapat (això si que ha estat una vertadera "ocultació"!) fins que fa uns minutets s'ha tornat a destapar mentre baixava considerablement la temperatura.
Les fotografies han estat fetes des de l'observatori Can Duran

Canon EOS 300D + Sigma 28-300 0.1s 400ASA

Orion starshoot pro + FSQ

Canon EOS 300D + Sigma 28-300 0.2s 800ASA

Canon EOS 300D + Sigma 28-300 25s 800ASA

M 45: les plèiades (i comencem!)

Després de moltes setmanes de contratemps, mal temps, problemes amb l'autoguiat i handicaps diversos, per fi he aconseguit acabar una fotografia (miracles de la ciència...). Porto ben bé dues setmanes aprofitant totes les nits possibles acumulant exposicions i fred (les últimes nits a 4ºC), i amb això només he pogut fer 3 objectes: les plèiades (M 45), la galàxia del triangle (M 33) i la nebulosa de Califòrnia (NGC 1499).

Avui per fi publico la primera d'elles, aprofitant dues nits d'exposicions amb el duo FSQ - Starshoot Pro.

• Observatori de Can Duran (Palamós) - 21 i 25/11/2008
• Takahashi FSQ 106N f/5
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11
• Autoguiat amb refractor Lunatico EZG + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II
• Orion Starshoot Pro. 20 x 600" = 3h 20min d'exposició
• Maxim DL 5 Pro (captura i guiat), Deep Sky Stacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat)

Aviat la resta!

Publicació de la foto de la conjunció Lluna-Júpiter-Venus

Aquí teniu el vídeo que ahir va aparèixer a tv3, a l'espai "El temps" de Tv3 edició vespre

El vídeo complert el teniu a http://www.tv3.cat/3alacarta/790849

Conjunció Lluna - Júpiter i Venus

Avui aquest vespre, mirant al sud-oest s'ha pogut veure un cel molt destapat, molt clar, i a més s'ha donat el cas en que en un tros de cel han coincidit 3 astres importants, almenys en brillantor. Per una banda, la lluna en creixent estava a només 3º de júpiter. Però una mica més a l'oest, un punt molt brillant també destacava tot i estar a uns 25º: venus.

Doncs no ho he desaprofitat: càmera en mà (bé, en trípode) i he fet aquestes dues fotos. Són consecutives, però en la primera una exposició de 5 segons a 100 ISO, i en la segona, 20 segons a 800 amb una Canon EOS 300D i un objectiu Canon EF 18-55 a 18 i f/5.6 des del meu observatori Can Duran (Palamós).

A més, aquesta fotografia apareixerà a l'espai El temps de TV3 a l'edició del vespre d'avui dilluns 3 de novembre. No em puc queixar!

Doble cúmul de Perseu NGC 869 - 884

Aquesta és la primera presa amb el dúo FSQ - Starshoot pro. No és una figura espectacular en foto, però en visual és de les que m'agrada més. El que destaca més és que tot i ser una foto poc processada i senzilla, les estrelles tenen una mida que amb el newton no podia conseguir; la puntualitat és molt bona, tot i que encara puc afinar més l'enfoc. També el camp pla a tota la imatge (no està retallada, només reduïda) fa que es pugui aprofitar absolutament tot sense por de trobar coma o alguna aberració.

Donarà molts bons fruits, espero!

• Observatori Can Duran, Palamós - 06/10/2008
• Takahashi FSQ
• Filtre IDAS LPS
• Losmandy G11 sense autoguiar
• Orion Starshoot Pro - 15 x 60" = 15 minuts
• Maxim DL Essentials, DSS, Pixinsight STD

Sessió d'astrofotografia 7/10/08

Dues nits seguides amb bon cel, evidentment (gràcies a la llei de Murphy) sense el tub d'autoguia. Ja imagino que quan m'arribi les nits ja no seran bones! Aquesta nit no ha estat tant bona com l'anterior, més calor (~18ºC) i més humitat, condicions estranyes per octubre, però suficuents per a fer alguna prova més.

Després d'un inici estrany, on no trobava absolutament res, vaig decidir anar a per quelcom fàcil, M31, la galàxia d'andròmeda. Com que me cal recalibrar la G11 i no tinc autoguia no he passat de 2 minuts d'exposició, això si, acumulat una hora amb 32 imatges i la CCD Orion Starshoot pro. Només és una primera aproximació, me cal passar-hi més estona a veure què puc treure, però de moment ja trec conclusions:

• el FSQ té un camp completament pla i zero cromatisme
• la seva focal me permet fer preses de 2 minuts sense problema, alguna de 3
• la CCD gasta molta bateria, la que tinc em dura aproximadament 2h

I aquí la imatge. Aviat (espero) un millor processat amb més exposició

32 x 2', apliat amb DSS i processat inicial amb Pixinsight STD

Welcome Mr. Q

No estic parlant de la pel·lícula John Q, sino d'una adquisició que es mereix presentació pròpia. Fa unes setmanes va ser la CCD, i ara el tub. No un tub, EL tub. Es tracta del conegudíssim FSQ de Takahashi.

És del 2004, quan encara es feien de fluorita (material actualment prohibit pel greu procés contaminant necessari per a fabricar-lo). Tot i ser "simplement" un telescopi de 106mm de diàmetre i 530 de focal, és un telescopi específic per a astrofotografia per disseny.

Està compost per 2 grups de 2 lents disseny Petzval que aporta un camp completament pla (i t'estalvies el corrector) a més de, gràcies a la fluorita, tenir zero cromatisme a diferència d'altres telescopis com el Vixen 120S o el 120NA.

Estèticament també sorprèn. Molt fi, acurat en el mínim detall. Sorprèn l'enfocador de 4" (tot i ser de cremallera, millor quer molts Crayford que he provat), l'anella única però ample i segura, fins i tot la tapa es denota ben feta, sòlida. Això si, tot el conjunt pesa bastant, res a veure amb el apo de 90 Scopos.

Un cop muntat a la G11 fa goig, no es veu petit tot i que abans tenia el newton 200 f/4. Ara tinc un dilema, què en faré del 200? Ja veurem, però passo d'un bon tub per a astrofotografia a el millor.

Justament, i com no pot ser d'altra manera, avui diumenge hi ha hagut un cel espectacular. No podia ser divendres o dissabte, no, diumenge, després d'haver sortit i demà començo a treballar aviat, però el "mono" era massa gran. Poca humitat, tramuntana tota la nit i una temperatura de d'uns 14-15º, condicions excel·lents. Tenint en compte que ara per ara no tinc buscador posat (a l'espera del tub Lunatico) he improvitzat un buscador làser (la cinta aïllant fa miracles!). He apuntat al doble cúmul de perseu pensant en fer només 4 preses... però la muntura s'ha portat molt bé, més que mai, i he anat directament a fer 30 preses d'1 minut amb els seus darks.

Anava per tancar quan he apuntat a l'oest, i he centrat a Sadr, l'estrella central del Cigne. He estirat fins a 3 minuts i les estrelles aguantaven puntuals com mai, i amb aquest temps ja es veia la imatge plena de nebulositat. 10 imatges més i ara si, a dormir. Ara falta temps per a processar, a veure què surt!

NGC 7293, la nebulosa de l'hèlix

El dijous 28 d'agost em vaig dirigir a l'observatori amb l'intenció de fer alguna cosa "bona" en astrofotografia després d'una jornada observacional molt entretinguda la nit anterior. Però si cap a les 23:00 ja ho tenia tot muntat (la càmera havia estat desmuntada) no va ser fins ben bé la 1:30 que vaig poder començar a fer alguna foto. I és que a l'autoguiat se li va donar per no fer-me cas! El problema va ser en el moment de calibratge, on l'ordinador mou la muntura i comproba que realment l'estrella de referència s'ha mogut. I tot i que es movia, mostrava sempre les coordenades d'un mateix lloc. Un píxel calent? Massa esposició? Segurament les dues!

Finalment vaig poder començar les fotos, però un autoguiat molt dolent ha fet que les estrelles no siguin bons punts com haurien de ser. A més, l'objecte triat, la nebulosa hèlix està molt baix a l'horitzó i ben aviat va entrar en la zona del cel que tinc més contaminat, és a dir, molta feina per a res!

• Observatori Can Duran, Palamós. 28/08/2008
• Telescopi newton Teleskope Service GSO 200mmØ f/4
• 15 x 5' = 75 minuts d'exposició
• Canon EOS 350D sense filtre IR + Baader MPCC coma corrector
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11 autoguiada amb Scopos APO 90f/6.6 i CCD Starshoot II
• Capturat amb DSLR focus, apilat amb DeepSpyStacker, procesat amb Pixinsight STD

Observació entre amics 25/07/08

El divendres 25 de juliol vaig organitzar una trobada - sessió d'obseravció al meu mas pels meus companys d'agrupació (i tothom que vulgués), i la veritat va estar molt bé, vam anar 7 i vam xerrar moltíssim sobetot jeje i a més disposàvem d'un material molt digne! Entre SC de 10" de'n Josep Manel Sànchez i la Anna Mª Castro, el Takahashi TOA 130 de'n Manel Contreras, el Takahashi Mewlon 210 de'n J.M. Petit... a part de l'inestimable LXD75 de'n Carles Corney i la presència també de'n Marc Heras, llàstima que els núvols anaven i venien cada dos per tres, i al final a la 1:00 ja gairebé no quedava ningú (excepte jo, que visc allà).

Ens vam dedicar sobretot a Júpiter i vam comparar material, llàstima que el Mewlon estava una mica descolimat, però el TOA és genial! A més amb un ocular Abbe Zeiss de 4mm... una delícia! Després ens vam dedicar a remenar amb càmeres i telescopis, primer una Philips SPC amb el LXD75 (les primeres astrofotos de'n Carles, felicitats!), després vam anar a fons, la Luna 4 amb el Mewlon, però el millor va ser amb el TOA de nou, el filtre IR i la Powermate de 2,5x primer i de 5x després, quina passada! Jo mentres a l'observatori anava fent proves amb la CCD Orion Starshoot 2, vaig enxampar el meu primer asteroide, magnitud 14 amb el APO de 90, no està mal jejeje ja explicaré més de l'assumpte, però em va fer gràcia que vaig apuntar un moment a Sagita i vaig intentar buscar M27, la nebulosa Dumbbell, però a la que miro la CCD a la primera veig un cúmul (¿?) doncs resulta que era M71 que està per allà. Doncs ja que hi érem vaig aprofitar per a fer-li unes quantes fotos.

Volia posar-vos algunes de les fotos abans de marxar a Astromartos, però m'ha estat impossible. QUan torni us prometo penjar algunes de júpiter i alguna altra sorpresa.

M 52 i NGC 7635 Nebulosa de la bombolla

Una altra foto "remake". És la zona de M52 on hi ha la nebulosa de la bombolla a la constel·lació de Cassiopeia.

M52 és un cúmul obert, no té gaire més de si, però molt a prop hi ha la nebulosa d'emissió de la bombolla. Tot i que hauria estat millor tirar amb més focal, no es pot negar que la forma ha aparegut bé. És una de les exposicions més llargues de les que he fet, fins a un total de 85 minuts en 17 exposicions de 5 minuts. Les dades:

• Observatori Can Duran, Palamós - 06/07/2008
• Telescopi GSO 200mmØ f/4 + Baader MPCC coma corrector
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11 autoguiada
• Canon EOS 350D a 800ISO
• Exposicions: 17 x 300 " = 85 minuts
• DSLR focus, DSS, Pixinsight STD

M 17 Nebulosa Omega

M 17, coneguda com la nebulosa Omega o també la nebulosa Swan és una zona de formació estelar a la constel·lació de Sagitari. Un objecte amb una forma relativament estranya, almenys per mi. No la habia fotografiada mai, tot i estar en una zona molt rica en nebuloses i cúmuls, a prop del centre de la via làctea.

És una de les altres fotos que vaig fer el passat dissabte, realment una nit profitosa. Les dades:

• Observatori Can Duran, Palamós. 29/06/2008
• Telescopi newton Teleskope Service GSO 200mmØ f/4
• 11 x 4' = 44 minuts d'exposició
• Canon EOS 350D sense filtre IR + Baader MPCC coma corrector
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11 autoguiada amb Scopos APO 90 f/6.6 i CCD Orion Starshoot II
• Capturat amb DSLR focus, apilat amb DeepSpyStacker, procesat amb Pixinsight STD, reducció de soroll amb Noiseware Community Edition

M 16 la nebulosa de l'àguila

Un nou resultat d'aquest profitós cap de setmana, la nebulosa de l'àguila M16 a la constel·lació de Serpens (la serp). És on es troben els famosos pilars de la creació, una de les més famoses zones de creació d'estrelles. Tot i que a través del telescopi es veu només la zona central, la nebulosa és enorme. Les dades de la foto, com de costum:

• Observatori Can Duran, Palamós. 29/06/2008
• Telescopi newton Teleskope Service GSO 200mmØ f/4
• 15 x 4' = 60 minuts d'exposició
• Canon EOS 350D sense filtre IR + Baader MPCC coma corrector
• Filtre IDAS LPS
• Muntura Losmandy G11 autoguiada amb Scopos APO 90 f/6.6 i CCD Orion Starshoot II
• Capturat amb DSLR focus, apilat amb DeepSpyStacker, procesat amb Pixinsight STD, reducció de soroll amb Noiseware Community Edition