Crònica d'una mala foto (M13)

No es pot anar amb presses, i menys en astrofotografia. Després de les obres i detectar el problema en l'autoguiat que m'havia amargat l'existència els últims mesos, ahir es presentava una nit correcte.

Després de tot el dia amb el cel mig tapat, la nit tenia unes bones condicions. Com que de totes maneres no era una nit perfecte i la lluna sortia cap a la 1, vaig apostar per el cúmul d'estrelles M 13 a Hèrcules. És el cúmul globular més gran visible des de les nostres latituds.

Així que faig algunes proves, calibro l'autoguiat i tot semblava perfecte, així que programo 20 imatges de 5 minuts, 4 darks i a entretenir-me. Deso els arxius, a dormir a les 3:00...

I avui a fer els flats i a promitjar... Fa gràcia no haver comprovat l'enfoc... i obtenir imatges desenfocades! Així que una sessió amb son que no serveix per a res! A la propera no em passarà

Takahashi FSQ 106mmØ f/5
Orion Starshoot Pro. 20 x 300" = 1:40h
Promitjat amb DSS 3. Processat amb Photoshop CS2